====== BASSES ======

  * Deriva de barsa o blasa,  paraula de probable origen preindoeuropeu ([[DECLC]]).  El topònim bassa significa clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència ([[DCVB]]).  El topònim basses, referit a partides, és molt comú en l’àmbit valencià.  Hi ha partides de Les Basses en Concentaina, Càlig, Alzira...  Normalment fa referència a una zona on hi ha acumulacions d’aigua de pluja, naturals o artificials.  
{{ :bassess_barranc1.jpg|Barranc de les Basses}}
  * **Barranc de les Basses.**- [bařáŋ (de) les ‘bases] (39.459988,-0.520868 → 39.456415, -0.517091)   El Barranc de les Basses te el seu origen en la pròpia partida i s’alimenta principalment de les aigües  torrencials que es produeixen al Pla en època de fortes pluges.  L’aigua d’esta zona i del nord, la Partida dels [[OMETS]] s’uneix a les que desborda de la Rambla de [[POIO]] i va acumulant-se a través d’una xarxa de desaigües que acumulen l’aigua al Barranc i des d’allí al Barranc dels [[CAVALLS]]. 

  * **Partida de les Basses.**-  [les ‘bases] (≈ 39.460855, -0.522577) Partida de secà.  La Partida de Les Basses esta emmarcada entre el Camí del Mas del [[JUTGE]] a l’oest  i el Barranc de [[POIO]] a l’est. El topònim es troba documentat almenys des de mitjà s. XVII ([[Navarro]], 1663, f. 64). A la partida s’han trobat restes de ceràmica romana.   És una gran extensió de 97 hectàrees, prop de 1150 fanecades, en un principi dedicada al cultiu de la garrofera i olivera, però on, ja pel 1930, s’instal·laren regadius per al cultiu de cereal i fruitals, en especial tarongers.  A hores d’ara, amb l’extensió del rec per pous, està completament dedicada al regadiu.  Encara que [[SANCHIS]] (46) la considera una zona pantanosa, el cert és que és una zona baixa sense més aporte d’aigua que les inundacions torrencials.