====== BOSCH ======
  * És un cognom prou estés per Valencia.  Existeix un títol nobiliari, el Marquesat del Bosch de Ares, documentat al s. XVII i que està vinculat a la comarca del Camp d’Alacant.  A Quart de Poblet, les referències documentals, principalment del [[Llibre Padró]] de 1812 (f. 81 v),  utilitzen la forma “de Bosch”, remarcant el caràcter d’antropònim.  Per 1758, era propietaria de l’alqueria, i d’una gran extensió de terres, Maria Gertudris Bosch, filla d’Andreu Bosch i esposa de Luís Fos.  El seu hereu, fill o net, Francisco de Paula Fos, és, en 1813, un dels majors terratinents residents a Quart.
  * **Alqueria de Bosch.**-   (39.482423, -0.451500)  També coneguda per Alqueria de Sant [[ONOFRE]].  Al llibre de [[Privilegis]] (p. 232) per l’any 1763 apareix  el litigi que sostingué la família Bosch amb  el Monestir  de Quart per la construcció de l’Aqüeducte de la [[NÒRIA]],  que havia de dur aigua per regar l’hort de l’alqueria i els camps dels voltants.  Era una alqueria situada a la darrere de l’Ermita, prop del Camí de [[MADRID]].  Darrere d’ella hi havia una altra alqueria, i, en 1812 les dos eren del mateix propietari.
  * **Partida de la Barraca de Bosch.**-  barráka de bosk (39.482322, -0.453224)  Apareix, com a terrenys de secà, al [[Llibre Padró]] (f. 80)  Està documentada l’existència d’altra alqueria un poc més lluny de l’alqueria de Bosch, més endins del terreny de secà. Podria ser que es referira a esta segona alqueria, en la Partida de l’Alqueria de Sant [[ONOFRE]], més amunt de l’[[ERMITA]] que després es convertiría en fabrica de ceràmica.  La zona era un lloc de transició entre els cultius d’horta, i les terres de secà.