====== CAPELLANS ======

  * Derivat del llati capella: diminutiu de capa.  El seu significat passà de ser sacerdot d’una capella determinada a generalitzar-se com a prevere o clergue en general, especialment sacerdots seculars.
{{ :capellans.jpg|El Mas de Capellans des del Camí del Pla}}
  * **Mas de Capellans.**-  [el ‘mas de kape’ʎans] (39.458666, -0.543030)  A 1748 ([[Fluixà]], f. 88) era coneguda per Mas de [[MINUARTE]], i abans pel Mas de [[FORCADELL]], encara que ja era propietat del clericat de lka parroquia de Sant Miquel, de València, que en tenien 669 fanecades, unes 55 hectàrees (LP, f. 221b).  Al [[Llibre Padró]] se li coneix amb el nom de Mas de Sant [[MIQUEL]].  Es pot comprovar a l’[[IGN]] de 1924 (21-1) que, encara que la propietat de mas i de les seues terres havia passat a mans d’una familia provinent de Torrent, ja estava assentat el topònim de Capellans, derivat, segurament dels antics propietaris.  Junt al Mas de [[PAI]] són els dos grans masos que dominen el secà del pla, i l’únic que encara te residents permanents.

  * **Partida de Capellans.**- [kape’ʎans]  (≈ 39.459312, -0.546298)   També s’anomena Partida del Mas de Capellans.   És la partida més extensa del terme, més de 152 hectàrees, 1800 fanecades d’antic secà.  Als anys 40, els amos del mas en tenien 4 hectàrees de tarongers, els únics de tota la partida.  Ara és pràcticament el monocultiu, suportat pels pous de regadiu.