====== CEMENTERI ======

  * Prové del llatí coementerium, derivat del grec xoimenterios: dormitori.



  * **Cementeri Vell.**-  [el semen’teri ‘beʎ] (Ø 39.483968, -0.442298)  Seguint la tradició cristiana, fins a 1911, el cementeri es trobava darrere de l’església, i s’accedia des del temple pel tram final del Carrer Sant ONOFRE.  Després de la missa funeral, es formava la comitiva encapçalada pel taüt, dut al muscle, que, en eixir per la porta de l’església, girava cap al Carrer Sant Onofre per dirigir-se al fossar.

{{ :cementeri.jpg|Cementeri Parroquial}}

  * **Cementeri Parroquial.**- [el semen’teri]  (39.477981, -0.443194)  Ha segut, al llarge de quasi tot el s. XX, el cementeri per antonomàsia.  S’inaugurà a 1911 i, seguint la legislació, es buscà ubicar-ho lluny del centre urbà. Es troba a la Partida del [[ROLLET]], en la intersecció del Camí de [[SAMARRA]] amb el Camí [[VALLADOR]].  El cementeri, en principi gran per a les dimensions del poble d’aleshores, anà successivament ampliant-se fins que, al 2005, l’ajuntament obrigué el nou Cementeri Municipal i denegà les llicències per a noves ampliacions.



  * **Partida del Cementeri.**- [el semen’teri] (Ø ≈ 39.484193, -0.442033)  Apareix al [[Llibre Padró]] (69) com a terra d’horta.  Era la franja de terra entre la sèquia de [[MISLATA]] i el Cementeri Vell, que estava darrere de l’[[ESGLÉSIA]].



  * **Camí del Cementeri.**-  [ka’mi del semen’teri] (39.480947, -0.441476 → 39.478321, -0.443581)  Amb la ubicació del Cementeri Parroquial,  el camí d’accés, Camí de [[SAMARRA]], a partir de l’antic pas a nivell, passà a anomenar-se Camí del Cementeri.



{{ :cementeri_municipal.jpg|Cementeri Municipal a la Partida del Braç Forà}}

  * **Cementeri Municipal.**- [el semen’teri ‘nou] (39.472419, -0.442228)  Cap a l’any 2000, els problemes de funcionament del cementeri parroquial, donaren a l’ajuntament l’oportunitat d’establir un cementeri de gestió municipal, construint-lo de nova planta, vora el Camí de [[SAMARRA]], a la zona del Braç [[FORÀ]], en el límit amb el terme d’Aldaia. ,