====== MADRID ======


  * **Camí de Madrid.**-  [el ka’mi de madřit] (39.478771, -0.425939 → 39.481800, -0.458150 → 39.471637, -0.497824 → 39.473266, -0.528449)  El Camí Real de València a Madrid o carretera de Madrid, és, des de que a finals del XVII s’incorporà al la xarxa de camins principals de la nació, la ruta d’anada des de Valencia fins a Madrid, per la serra de las Cabritillas de Bunyol.  El seu tram pel nucli urbà de Quart,  es divideix en el Camí de [[VALÉNCIA]], des de Mislata fins a l’antiga Plaça [[MAJOR]]; i Camí de Madrid pròpiament dit, que correspon al que hui és Carrer Joanot Martorell i Trafalgar.  A finals dels anys 60, amb la solució del l’avinguda del Cid per a l’eixida de la carretera de Valencia, el seu transit al nucli urbà disminuí considerablement. Es suposa que este camí a l’interior és una antiga via romana, secundaria de la Via Augusta que recorria el litoral.  La seua importància va anar augmentant en funció del progressiu augment de la influencia de Castella en Valencia.  Per exemple, a la Guerra de Castella les tropes castellanes arribaren a les portes de Valencia pel Camí dels Serrans.  En 1707  les tropes de Felip V utilitzaren la tradicional via del Camí Real per Almansa, Xàtiva, Carcaixent i Alzira.  Però ja al 1808, les tropes napoleòniques que veien de Madrid utilitzen la via de Requena, Xiva i Quart per a atacar València per les portes de Quart. A l’any 30 fou adoquinat tot el Camí de Madrid al pas pel poble, des de Les CASETES a Les TRAVESSERES ([[SANCHO SANMARTIN]]).

{{ :vellcamireal.jpg|Camí Vell de València per Turís, al plànol de 1720 dels germans Ottens}}
  * **Camí Vell de Madrid.-** [el ka’mi ‘beʎ de madřit] La ruta a Madrid, tot i passar pel nucli urbà, ha sofert continues reformes fins el seu traçat actual.   Este antic camí a Castella avançava des de Valencia a Mislata i Quart, i en este poble, baixava pel sud del camí actual fins arribar a Torís on, antigament, creuava el camí cap a Requena via Cofrents.


  * **Partida del Camí Vell de Madrid.-** [el ka’mi ‘beʎ de madřit]   Es troba als capbreus de Fluixà (1748, 162) i al padró de 1812 (26v) , ben diferenciada de la Partida del Camí [[REAL]].   És una partida de secà que devia estar al sud del terme municipal, prop del Camí Vell i a la frontera amb Aldaia.