====== ONOFRE ======



  * **[[ERMITA]] de Sant Onofre**





  * **Carrer de Sant Onofre.**- [ka’řer de santa’nɔfře] (39.483580, -0.440467 → 39.484052, -0.442160)  És un dels carrers més antics del poble.  Rodant el CASTELL, puja des del Camí de VALÈNCIA fins a l’ESGLÉSIAesglésia.  Molt probablement, marcava el que era els límits de l’antiga vila-castell.  Se la conegut amb els noms de Carrer del [[PARADÍS]] i Carrer dels [[PINS]].  Almenys al primer terç del segle XX en este carrer es feien les partides de pilota valenciana.





  * **Partida de Sant Onofre.**-  [santa’nɔfře] (≈ 39.481685, -0.451234) Ja hi ha referències als capbreus de [[Navarro]] de 1673 (f. 124v.) i comprenia la zona al voltant de l’Ermita. Està documentada l’existència de camps dependents de l’ermita que treballava l’ermità. 





  * **Partida de l’Alqueria de Sant Onofre.**- [lalke’ria de santa’nɔfře] (≈ 39.479807, -0.454139)  Es tracta d’una partida de transició entre l’horta i el secà, més quant a partit de mitjans de s. XVIII, la instal·lació de la [[NÒRIA]] i el seu aqüeducte va permetre regar els camps dels voltants de l’alqueria.  Encara que hi havien camps regats pel Roll de [[GRÀCIA]], la majoria eren terres de secà, arribant fins al Camí de la [[CAUTIVA]].  La partida la componen 20 hectàrees de terreny, 245 fanecades que, pels anys 40, es  treballaven unes 190 fanecades en cultius de secà, cereals, vinya i oliveres, i 35 fanecades en cultius d’horta.  La resta de la partida la componien la pròpia alqueria i les seues dependencies, inclòs el jardí de més de 10 fanecades.





  * **Alqueria de Sant Onofre.**- [lalke’ria de santa’nɔfře] (39.482423, -0.451500)   Coneguda al s.XVIII per l’Alqueria de [[BOSCH]].  L’alqueria dominava un hort i terres situades darrere de l’actual parc, que antigament devia ser part d’un barranc.  Entre 1915 i 1925 fou reconvertida en hospital de salut mental fins que al any 1998 que va ser traslladat a Godella.  Actualment l’edifici es troba deshabitat i declarat de protecció especial al Pla General d’Ordenació.





  * **Mas de Sant Onofre.**-  [el ‘mas de santa’nɔfře] (39.482423, -0.451500)   Al 1763, la construcció de la [[NÒRIA]], en l’antic Mas de [[BOSCH]],  transforma part dels camps de secà en regadiu.  Encara i tot, als planols de l’[[IGN]] (9) de 1928 s’identifica l’Alqueria de Sant Onofre com a mas de secà marcant la seua situació de transició entre els dos tipus de cultiu.





  * **Sanatori de Sant Onofre.**-  [el sana’tori de santa’nɔfře] (39.482423, -0.451500) Des de principi dels anys 20, fins a finals del 90, l’antiga alqueria fou transformada en residencia de repós per a malalties mentals.  Batejada popularment com “la casa dels locos”, la major part del temps com sanatori, fou baix l’atenció de la Comunidad de Hermanas Religiosas de Santa Ana (GRINYÓ3, 225). 





  * **Partidor de la Séquia de [[QUART]]-Benàger, de les Llengües o de Sant Onofre**