EIXAMPLE

Després dels projectes d’ampliacions de la ciutat de València de la segona meitat del s.XIX, es generalitzaren les noves tendències urbanistiques als pobles de la rodalia, en bona part per cobrir les necessitats de nous habitatges que comportava el creixement demografic esperimentat al voltant del principi de segle. Estes ampliacions dels nuclis urbans que s’identifiquen clarament pels traçats rectilinis i amples dels carrers, són coneguts com els eixamples.

L’Eixample.- [lei’ʃample] Es coneix com Eixample tota la zona del nucli urbà compresa entre el Carrer de l’ESTACIÓ i el Carrer del CEMENTERI, actual Numancia. Estan vertebrats al voltant de dos elements, les VIES del tren, i l’Aqüeducte d’AIGÜES Potables. Esta zona urbana, que engloba, entre altres, els Carrers de La Amistat, Sant Vicent, Joan XXIII i Poeta Llorente, començà a desenvolupar-se al llarg dels primers anys del s. XX, tenint com a element principal, la construcció del CASINO de l'Amistat al 1910