La paraula pot derivar de magall, eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l’altra, escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny (
DCVB). La dificultat és que este mot no és propi de la nostra parla, sinó del domini oriental (
DECLC). A Valencia es diu lligona o lligonet.