L’administració de bens és una figura de dret eclesiàstic, per la qual un conjunt de propietats queden vinculats sota la gestió d’un administrador amb una finalitat definida. Normalment, la finalitat era piadosa o caritativa, i l’administrador solia ser algun càrrec eclesiàstic. Amb la desamortització de 1855, desaparegueren les traves per a que estes propietats entraren lliurement al mercat immobiliari. Al llibre dels Privilegis (pgs. 245,246,317,318, 327, 329,341,413), hi ha constància de la institució de varies administracions, entre els segles XVII i XVIII, que prenien rendes de terres i cases de Quart. Destaquen les administracions de Martí d’ALMANSA, i la de ROS i Torner.

Partida de l’Administració.- [lamministrasi’o] (≈ 39.4828,-0.439093). La Partida de l’Administració correspon a la zona on estaven els terrenys que, des de 1660 fins 1855, formaven l’administració de ROS i Torner. Les primeres referencies com a Partida aparèixen a 1709, a les ordenances de la Séquia de Quart, que la considera una zona de reg (GRINYÓ1, p.104), però no al Llibre Padrò, que no inclou propietats del clergat d’abans de 1734. A la cartografia de l’IGN (3), ja és una partida plenament vigent. Comprenia el grup de camps que es trobava entre l’antic nucli urbà i la sèquia de Mislata, i entre la carretera a Valencia i el Carrer de les Monges (C. Pizarro). La zona que correspon a esta partida es troba hui completament urbanitzada. Són, aproximadament, els actuals Carrers Marqués de Solferit, Majoral de Quart, Aparejador Antoni Monzó i José Serer Palacios.