És un topònim d’origen àrab al-aqwās: els arcs, conectat amb l’idea d’ajupir-se, corbar-se (BARCELÓ, p.71). Alaquàs és un poble de l’Horta Sud. Pel seu terme discorre el Barranc de Torrent i el de La Saleta. La zona est del terme era majoritàriament d’horta, regada per la sèquia de BENÀGER. A hores d’ara, a banda d’una estreta franja al nord de la població, les zones agrícoles que hi resten es troben a l’oest, i són regadius sobre antics camps de secà. El poble apareix mencionat al Llibre del Repartiment com a alqueria musulmana.

Camí d’Alaquàs.- [el ka’mi dala’kwas] (39.477238, -0.520036 → 39.473027, -0.513073 →39.467477,-0.497847) És una camí que travessa el Pla de nord a sud. Te el seu inici a la VEREDA de Bestiar de Ribar-roja a Torrent i continua fins l’AUTOVIA A-3. En eixe punt es perd el traçat original en mig del polígon industrial de la banda sud de la carretera. Antigament el seu traçat anava cap a l’est i entrava al terme d’Aldaia. Arriba a Alaquàs pel Camí de les Encreuellades.

Séquia d’Alaquàs.- [la ‘sékja dala’kwuas] Apareix al Llibre Padró (f. 223), és molt possible que es tracte de la Séquia de BENÀGER, doncs la situa a la Partida del DIMARTS.