Segons el DCVB, l’albarder és l'home que fa i adoba albardes, basts, selles i altres guarnicions de les bísties de cavalcar o de càrrega. Seguint a Coromines, deriva de l’àrab barda’l: fabricant de batolles, vares per batre el forment, o persona que batolla. Com a cognom morisc, Alabardir, apareix repetidament al llibre del Repartiment i alabarder és un cognom abundant a tot el nord de València (ON).

Barranc de l’Albarder.- També nomenat del Pi o de la Revolta (1747, Fluixà, f. 126 v.) El tenim documentat al llibre de Privilegis (p. 317), que fa referència a una escriptura de 1685. També als capbreus de V. Navarro de 1664 (f. 38), i als de Fluixà (1746, f. 51) on s’arreplega este topònim. S’anomenava així a un xicotet barranquet situat al mig de la Partida de les BASSES prop de la Senda de GODELLA. Segurament ha de tractar-se del mateix Barranc de les Basses. Cal tindre en compte que es trobava en una ruta freqüentada pel pas de bestiar, i que no molt lluny es troba el Barranc dels CAVALLS.