ALQUERIA-ALQUERIETA

Etimològicament ve de l’àrab “al-qarya o al-qariya” , llogaret, mas (DCVB). Es tracta de la construcció o conjunt de construccions, aïllades a la població, on resideixen permanentment els treballadors de les terres de cultiu que envolten l’alqueria i en les que treballen. Es diferencia de la barraca en ser un edifici amb prou consistència, ideat per a que els treballadors visquen i puguen fer, prop de les terres, totes les activitats de sembra, cura i collita. A València alqueria només s’anomena quan les terres de treball on es troba són hortes, aixó vol dir, regadius. A Quart, les alqueries n’eren prou abundants, hem pogut contar al menys vuit al Padró de 1812 el que suposa una bona relació per a una horta que tenia una extensió total de 4.200 fanecades, i que dona una idea de la rendibilitat del regadiu. L’alqueria del BOSC, per exemple, que tenia secà i horta, controlava una extensió d’horta d’almenys 72 fanecades

L’Alqueria.- [lalke’rja] (39.484417,-0.430132) Apareix amb eixe nom als plànols de l’IGN de 1928 (2). A Quart, almenys des de principi de s.XX i encara ara, s’identifica amb el nom de l’Alqueria, una xicoteta construcció que es troba a l’antiga Senda de L’ASSUT, a la Partida de l’ALTER. Este habitatge, de a penes 100 m2 encara domina una de les zones d’horta més riques del terme.

Braç de l’Alqueria.- [el’bras (de) lalke’rja] És un dels braços dels camps alteros, és a dir, que es trobaven més alts, a la Partida de l’ALTER Regaven el divendres i dissabtes fins al migdia, prenent l’aigua del Bracet del Camí REAL on hi feien parades per a que el nivell pujara d’altura.

Partida de l’Alquerieta.- Apareix al Llibre Padró de 1812. La seua ubicació és difícil de determinar des dels documents (Llibre Padró fs.96-99). A la cartografia de l'IGN de 1924, per exemple, no hi ha cap construcció per la zona, fora d’una xicoteta casa aïllada. Respecte a l’Alqueria que dóna nom a la partida, hi trobem dificultats per a localitzar-la. Sembla una bona hipòtesi que l’Alquerieta coincidira amb la que s’anomenava, fins fa poc, alqueria de La NÒRIA, i que apareix dibuixada a la cartografia del SGE de 1883.

Senda de l’Alquerieta.- Hi ha referències a este camí de 1744 (Fluixà, f. 191 v) i al Llibre Padró (f. 57). En canvi, no hi ha cap referècia a les cartografies del s. XX. Es planteja com a hipòtesis que fora la Senda de SILLA¸ en el seu trajecte cap a l’Alqueria de la NÒRIA.

Partida de la Senda de l’Alquerieta.- Apareix al Llibre Padró de 1812 (f. 96)