ASSUT

Etimològicament ve de l’àrab as-sudd, mur de contenció d’un riu, derivat del verb sadd: tancar (ON). En hidrografia, i especialment a l’horta valenciana, l’assut és l’obra que serveix per prendre aigua del riu i desviar-la cap a les séquies. Des d’antic, el seu element principal és un mur, perpendicular o, més normalment, inclinat respecte al corrent d’aigua que desviava els caudals cap el caixer de la séquia. Si d’antic devia tractar-se d’una construcció de pedra i fang amb les reformes del s. XVIII es tractava d’un mur sòlid, amb grans pedres treballades. Les obres del s. XVIII també incloïen un conjunt de comportes que regulaven la quantitat d’aigua que entrava a la gola de la sèquia i un mur de secció vertical a la part d’on es dirigia l’aigua, l’almenara, que retornava l’aigua no utilitzada al cabdal del riu. Normalment es construïa una caseta per a guardar les ferramentes d’ús i manteniment.

Senda de l’Assut.- [la ‘senda (de) la’sut] (39.484913,-0.432657) Era el camí que duia des del poble a l’Assut de FAVARA, entre el riu i la Séquia de l’ALTER. A hores d’ara només queda un xicotet tram, entre carreteres.

Partida de la Senda de l’Assut.- [la ‘senda (de) la’sut] (Ø ≈ 39.486049, -0.429707) Apareix amb eixe nom a la relació de propietaris dels anys 40. Era una xicoteta partida de terra rambla situada a la vora dreta del riu, a l’altura de l’Assut de FAVARA. La seua extensió no arribava a les 2 hectàrees, 21 fanecades de horta, cultivada, pels anys 40 de cereals Sols hi havia un campet, 2 fanecades, de frutals.