Es una via de alta velocitat on les entrades no es troben tant controlades com a la autopista. En sentit pla, diferenciem l’autovia i l’autopista en que la segona és de peatge.

Autovia A-3 E-901.- [lawto’bia] (39.472002, -0.431079 → 39.475350, -0.484931 → 39.472631 ,-0.528636) Bona part de l’Autovia circula per l’antic Camí Real o de MADRID. L’autovia A-3 o del Mediterrani, antiga N-III, uneix les ciutats de Madrid i València, i fins els anys 70 passava pel mig del nucli urbà. Després de ficar-se en pràctica les previsions del PLA Sud i del Pla General de 1966, va ser modificat el traçat d’esta carretera, per fer l’eixida des de Valencia per l’Avinguda del Cid i passar per la pista de Manises que anava a l’aeroport. Amb el Pla General de 1966 que contemplava la creació de zones industrials a les vores de la carretera, els dos marges de la carretera anaren omplint-se de fàbriques i industries que suposen ara el paisatge recurrent del trajecte de la carretera per tot el terme de Quart.

Autovia A-7 E-15.- [el bi’pas] (39.470384,-0.549787) Més conegut com el By-Pass. En 1987 les Corts Valencianes deroguen l’entitat Gran València, que, des de 1966 havia dirigit tots els projectes de reforma urbanística de la capital i de les comarques que l’envolten. Un any després es presentaran les Normes de Coordinació, una proposta per harmonitzar les infraestructures de tota la zona. Entre els element de estes Normes, es proposava la terminació de l’autovia entre Puçol i Silla, programada feia 20 anys i que constava com a una de les obligacions de la concessionària AUMAR a l’encarregar-se de l’A-7. En conseqüència del retràs, quan s’inaugurà ja va resultar insuficient i hi hagué de fer-se ampliacions al poc temps. El traçat del By-Pass afectà a Quart a l’extrem occidental del seu terme, amb un traçat nord-est que travessa les partides de BALDOVÍ, GALLEGO i CAPELLANS, zones de cultiu de tarongers. Fins ara estes zones han resistit bé la pressió que suposa d’inundar els margens de les grans carreteres de polígons industrials i centres comercials i d’oci. Fins ara..

Autovia V-30.- [lube’trenta] (39.477684, -0.427161 → 39.492510, -0.448706) En 1966 es presenta el Pla General de Valencia, que pretén adaptar el Pla anterior de 1946 tras la commoció que suposa la gran riuada de 1957. Entre les aportacions més notables del pla es trobava la Solució Sud de desviament del llit del Túria a partir de Quart de Poblet. Es tractava no només de solucionar el problema de les inundacions periòdiques del riu, sinó, de pas, projectar una gran línea de comunicacions, tant per dins de la capital com per la banda oest. La xarxa d’autovies dissenyades per a l’antic llit del Túria dins València quedà abandonada per la forta pressió ciutadana al crit de:“el Riu és nostre i el volem verd”. En canvi les autovies de penetració oest-est s’imposaren sense molts problemes entre les obres de construcció del nou caixer. El resultat el tenim tots els quartans en quan s’acostem a la baixada del pont o a l’antic Carrer de Mira-riu: Una trinxera de 4 metres d’altura que suporten una via d’alta densitat de transit. Tot i que a Quart, l’alta rendibilitat de l’horta ha protegit, durant molt de temps, les voreres de la carretera de la depredació urbanística.