Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

--- autovia [2012/07/27 03:06]
46.20.98.41 tgvsjXHNqm
+++ autovia [2012/07/27 07:09]
centosancho s'ha restaurat una versió anterior
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-bah , vous savez il y a des divisions entre mumasluns comme entre chre9tiens. Il y a des re9gionalismes, du racisme comme partout, et puis les mumasluns n'ont pas d'Eglise , pas de grande institution pour les re9unir.Effectivement les journalistes manquent cruellement de curiosite9 et sont souvent plus des perroquets que de re9els investigateurs.Mais les croyants connaissent aussi tre8s mal l'histoire de leur religion, ce qui a conduit e0 ce qu'elle est actuellement. Et c'est dommage parce qu'il est primordial, je pense, de dissocier ce qui a e9te9 fait par l'Histoire de ce qui a traverse9 l'Histoire.Combien de chre9tiens peuvent citer tous les schismes qu'a connu l'Eglise, combien connaissent la croisade contre les juifs de France (non organise9e par l'Eglise certes) ou comment on a choisi les textes qu'ils lisent dans la Bible.Qui sait que l'Histoire de Noe9 et du de9luge est une copie de textes bien plus anciens que ceux de la Bible?De meame quel musulman s'inte9resse e0 l'unification du Coran, de comment des diffe9rents versions qui circulaient e0 une certaines e9poque les califes n'en firent qu'une ?Ces questions sont primordiales tout autant que de connaeetre les textes eux-meames.Je me souviens du bouquin du scientifiques Dawkins contre Dieu qui e9tait tellement mal fichu et mal renseigne9 (une honte pour se grand nom de la science) qu'il en devenait presque un plaidoyer pour les croyants contre la beatise des athe9es.ceci dit, je ne pense pas que le croyant de base ait besoin d'eatre un exe9ge8te pour avoir ne foi vivace. Mais il est bon de connaeetre un tant soi peu quand meame qui l'on prie s'il on est chre9tien par exemple. Et encore plus lorsque l'on parle de la religion des autres il faut la connaeetre.Combien critiquent les catholique sans rien connaeetre d'eux ?? (de meame combien de catho ai-je entendu critiquer les e9colos de la meame manie8re).C'est le0 aussi of9 la communication est importante, car on sait bien que tout le monde ne fait pas l'effort de connaeetre l'autre alors c'est e0lui de se faire connaeetre.C'est peut-eatre aussi un peu e7a l'e9vange9lisation
+====== AUTOVIA ======
+  * Es una via de alta velocitat on les entrades no es troben tant controlades com a la autopista.  En sentit pla, diferenciem l’autovia i l’autopista en que la segona és de peatge.
+  * **Autovia A-3 E-901.**- [lawto’bia] (39.472002, -0.431079 → 39.475350, -0.484931 → 39.472631 ,-0.528636)   Bona part de l’Autovia circula per l’antic Camí  Real o de [[MADRID]].  L’autovia A-3 o del Mediterrani, antiga N-III, uneix les ciutats de Madrid i València, i fins els anys 70 passava pel mig del nucli urbà.  Després de ficar-se en pràctica les previsions del [[PLA]] Sud i del Pla General de 1966, va ser modificat el traçat d’esta carretera,  per fer l’eixida des de Valencia per l’Avinguda del Cid i passar per la pista de Manises que anava a l’aeroport.  Amb el Pla General de 1966 que contemplava la creació de zones industrials a les vores de la carretera, els dos marges de la carretera anaren omplint-se de fàbriques i industries que suposen ara el paisatge recurrent del trajecte de la carretera per tot el terme de Quart.
+  * **Autovia A-7 E-15.**- [el bi’pas] (39.470384,-0.549787)   Més conegut com el By-Pass.  En 1987  les Corts Valencianes deroguen l’entitat Gran València, que, des de 1966 havia dirigit tots els projectes de reforma urbanística de la capital i de les comarques que l’envolten.  Un any després es presentaran les Normes de Coordinació, una proposta per harmonitzar les infraestructures de tota la zona.  Entre els element de estes Normes, es proposava la terminació de l’autovia entre Puçol i Silla, programada feia 20 anys i que constava com a una de les obligacions de la concessionària AUMAR a l’encarregar-se de l’A-7.  En conseqüència del retràs, quan s’inaugurà ja va resultar insuficient i hi hagué de fer-se ampliacions al poc temps.  El traçat del By-Pass afectà a Quart a l’extrem occidental del seu terme, amb un traçat nord-est que travessa les partides de [[BALDOVÍ]], [[GALLEGO]] i [[CAPELLANS]], zones de cultiu de tarongers.  Fins ara estes zones han resistit bé la pressió que suposa  d’inundar els margens de les grans carreteres de polígons industrials i centres comercials i d’oci.  Fins ara..
+  * **Autovia V-30.**-  [lube’trenta] (39.477684, -0.427161 → 39.492510, -0.448706)  En 1966 es presenta el Pla General de Valencia, que pretén adaptar el Pla anterior de 1946 tras la commoció que suposa la gran riuada de 1957.  Entre les aportacions més notables del pla es trobava la Solució Sud de desviament del llit del Túria a partir de Quart de Poblet.  Es tractava no només de solucionar el problema de les inundacions periòdiques del riu, sinó, de pas, projectar una gran línea de comunicacions, tant per dins de la capital com per la banda oest.   La xarxa d’autovies dissenyades per a l’antic llit del Túria dins València quedà abandonada per la forta pressió ciutadana al crit de:“el Riu és nostre i el volem verd”.  En canvi les autovies de penetració oest-est s’imposaren sense molts problemes entre les obres de construcció del nou caixer.   El resultat el tenim tots els quartans en quan s’acostem a la baixada del pont o a l’antic Carrer de Mira-riu:  Una trinxera de 4 metres d’altura que suporten una via d’alta densitat de transit.   Tot i que a Quart, l’alta rendibilitat de l’horta ha protegit, durant molt de temps, les voreres de la carretera de la depredació urbanística.

WikiQuart Toponímia de Quart de Poblet

User Tools

Site Tools

Diferències

Page Tools