Deriva de barsa o blasa, paraula de probable origen preindoeuropeu (DECLC). El topònim bassa significa clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència (DCVB). El topònim basses, referit a partides, és molt comú en l’àmbit valencià. Hi ha partides de Les Basses en Concentaina, Càlig, Alzira… Normalment fa referència a una zona on hi ha acumulacions d’aigua de pluja, naturals o artificials.

Barranc de les Basses.- [bařáŋ (de) les ‘bases] (39.459988,-0.520868 → 39.456415, -0.517091) El Barranc de les Basses te el seu origen en la pròpia partida i s’alimenta principalment de les aigües torrencials que es produeixen al Pla en època de fortes pluges. L’aigua d’esta zona i del nord, la Partida dels OMETS s’uneix a les que desborda de la Rambla de POIO i va acumulant-se a través d’una xarxa de desaigües que acumulen l’aigua al Barranc i des d’allí al Barranc dels CAVALLS.

Partida de les Basses.- [les ‘bases] (≈ 39.460855, -0.522577) Partida de secà. La Partida de Les Basses esta emmarcada entre el Camí del Mas del JUTGE a l’oest i el Barranc de POIO a l’est. El topònim es troba documentat almenys des de mitjà s. XVII (Navarro, 1663, f. 64). A la partida s’han trobat restes de ceràmica romana. És una gran extensió de 97 hectàrees, prop de 1150 fanecades, en un principi dedicada al cultiu de la garrofera i olivera, però on, ja pel 1930, s’instal·laren regadius per al cultiu de cereal i fruitals, en especial tarongers. A hores d’ara, amb l’extensió del rec per pous, està completament dedicada al regadiu. Encara que SANCHIS (46) la considera una zona pantanosa, el cert és que és una zona baixa sense més aporte d’aigua que les inundacions torrencials.