canonge
CANONGE
- Membre del capítol d’una església catedral o col•legiata. Derivat del llatí canonicus (DCVB). Per extensió, rector.
- Plaça del Canonge.- [‘plasa (de)lka’nɔntʃe] (39.4828, -0.442232) Al Llibre Padró, de 1812, apareix al costat del Carrer PERDIGUER (88a), del Cami de MADRID i del Carrer de la PILOTA, (99a) actual Carrer MAJOR. Correspon al que huí és Plaça del País Valencià, on només estava construida a 1812 la banda de l’actual Ajuntament. Hi havien sols dos cases, encara que una de elles, la que donava al Carrer Major, era una gran casona. Les dos eren propietat, en aquella epoca, de Antonio Bergadà, un dels residents amb major nivell de renda. Si mirem els plànols de Suchet de 1812, podem comprobar com la planta de les cases de la plaça, amb els seu respectiu corral, concorden exactamen amb la planta actual dels edificis que van des del Carrer Major fins al Carrer Alacant.
- Partida de la Paret del Canonge.- Les primeres referències són les del Llibre Padró (f. 51), com a partida de secà. Es trobava a prop del Camí de XEST, així que podem suposar que coincidiria amb l’actual Partida de les PARETETES.
canonge.txt · Darrera modificació: 2013/11/10 22:29 per 127.0.0.1