CANYADA

El mot canyada, referit a pas de bestiar, deriva del castellà cañada: vall estreta o faixa de terreny amb canyes (DCVB). Coromines el fa derivar del llatí canna: canya, amb el significat de vall poc marcada visible per les canyes del fons (DECLC). Les dues accepcions es refereixen a camins de pas de bestiar transhumat. Les canyades al terme de Quart, amples i disperses en la zona del Pla i un estret corredor per l’horta, s’organitzen en dos grans eixos en funció de la procedència del ramat, principalment lanar, que s’acostaven cap a l’Albufera o la Costera per passar la tardor i l’hivern. El primer gran nucli de procedència eren les muntanyes de Conca, on els ramats baixaven per la serra de Cabrillas travessant el Pla de oest a est. El segon arrancava de les muntanyes de Terol i Albarrasí, baixant cap al Sud fins travessar el Túria per Riba-roja i dividint-se un ramal cap al sud, a la Costera, i un altre cap al sud-est, per la ribera dreta del Túria, que passava inclús pel centre urbá del poble.

Partida de la Canyada.- [la ka’ɲa] (≈ 39.477619, -0.513663) Apareix als capbreus de Navarro de 1664 (38) i al llibre d’Arbitres en 1684 (76), encara que hi ha que prendre estes referències amb certa prudència, doncs hi havia “Canyades” per tot el Pla. La referència del Llibre Padró (f. 54) suposa que el nom de la partida es trobava plenament assentat. Esta extensa partida de secà, un poc més de 93 hectàrees quasi 1100 fanecades, es trobava plantada als anys 40 majoritàriament de vinya, garrofera i cereal de secà. Hores d’ara encara es troba quasi sense urbanitzar, encara que moltes parcel·les es troben sense conreu.

Camí de la Canyada.- [ka’mi de la ka’ɲa] (39.477497, -0.520198 → 39.476679, -0.513541 → 39.472912. -0.494957) Era una de les principals vies de comunicació des del nord-oest al sud-est de la banda alta del Pla. Tenia una longitud de 2300 metres, encara que el seu trem final, al sud-est, prop del Camí de MADRID, es troba desaparegut entre les noves plantes del polígon industrials. El seu nom te relació a l’us que hi feien els ramats quan baixaven, o pujaven, entre els pasos del riu en Riba-roja i els pastos de l’Albufera. Després de travessar el Camí de Madrid, continuava cap Aldaia pel Camí del PESSEBRET.