• Cautiva és un mot de procedència llatina, del verb capere, captus: agafar deriva captius: presoner i, altra accepció, trist, desgraciat. Un altre sentit de la paraula derivaria del verb llati captare: agafar, trobar; d’on deriva captio captionis:agafar; que és l’arrel de la paraula acaptar o captar, que vol dir demanar almoina (DECLC).

• Camí de la Cautiva.- [ka’mi (de) la kaw’tiba] (39.482274, -0.454640 → 39.476196, -0.458016) Ens ha arribat castellanitzat, i amb eixe nom apareix als plànols de 1928. Als capbreus de Fluixà de 1748 (133) apareix com: “de la Cautiva eo Cami de Aldaia”. Partia de darrere de l’Alqueria de Sant ONOFRE, pràcticament del mateix lloc on arrancava el Camí de XEST, este anava cap al nord-est i el Camí de la CaUtiva cap al sud. Així, des de l’actual Carrer Luis Vives, baixava, literalment doncs era un pendent suau, fins a fondir-se amb el Camí de MANISES a Aldaia, ja en el terme d’Aldaia i arribar al seu nucli urbà. Així mateix, feia frontera entre els terrenys de secà i horta: a l’oest, la Partida dels TERRERS, zona de secà hui completament urbanitzada per polígons industrial i el Barri de PORTA. A l’est es trobava la Partida de l’Alqueria de Sant Onofre, hui també polígon industrial. L’origen d’este topònim no és gens clar, i en sembla poc satisfactori el sentit de presonera o desgraciada. Com a hipòtesi podem plantejar que , en realitat, siga camí del captivi o de la capta, més si tenim en compte que devia ser una de les rutes que prenia l‘ermità de Sant Onofre per anar a demanar almoines, a “captar”, al poble d’Aldaia. Ruta que feia tots els dijous, segons consta al treball de GRINYO2.

A banda d'aixó, si cal fer un planteament per normalitzar els toponimis del poble, este hauria d'anar el primer de la llista.