Derivat del llatí cisterna: dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de la teulada (DGLC).

La Cisterna.- [la sis’terna] (39.483463, -0.441732) Encara que al imaginari col·lectiu es considera la cisterna com a obra dels primers conqueridors musulmans (ni més ni menys que el cabdill Fai-tanar!) el que tot sembla indicar és que la Cisterna, per analogia amb la d’Aldaia, es degué construir pel segle XVI (SANCHO,160). La importància de la Cisterna radica en la seua capacitat per a convertir-se en un espai més de la quotidianitat del poble. Els xiquets de les cases s’encarregaven de portar aigua potable tot l’any, fresca en l’estiu. S’omplia a gener: “Llevàvem el taulell que mantenia l’aixeta i eixia tota l‘aigua. Pujava sis o set escalons i després anava baixant. Desaiguava per un forat que hi havia enfront. Els vells deien que anava directe al riu. Després es despenjàvem dos persones pels respiradors i anàvem netejant dins de la cisterna, normalment agranàvem, amb graneres llargues de palma, el banquet que rodejava tot el depòsit i pujavem a cabassos el fang que quedava a terra. Després emblanquinàvem tot amb calç, tornàvem a ficar l’aixeta amb algeps i ens pujàvem pels respiradors. El dia que hi havia que omplir-la, de bon matí, es ficaven homens al llarg del Braç del MOLÍ, perquè ningú rentara a la séquia o embrutara l’aigua. S’omplia per una sequieta des del CASINO, i en un dia ja quedava plena.” (R. Sanmartín, “el de l’augia”).

Carrer de la Cisterna.- [ka’řer de la sis’terna] (39.4835030, -0.441559 → 39.483296, -0.441877) Apareix al Llibre Padró (223v), i a la relació urbana de 1876. Uneix el Carrer Sant ONOFRE, amb l’encreuament que dona entrada a la Plaça del CASTELL, amb la Plaça del DAU. Al Carrer de la Cisterna, a més de l’entrada a l’aljub i la casa de l’ensenyament de xiques, hi havia, enfrontat a ella, la MESQUITA.