Derivat del llatí dadu de procedència oriental, àrab dad o persa dadan, amb el significat de joc. El dau és una peça cúbica d'os, de vori o de fusta que porta marcat en cada cara un nombre de punt de l’u al sis i que serveix per a diferents jocs d’atzar (GDLC). El seu significat s’ha estès a multitud d’instruments que tinguen la mateixa forma i es generalitza a qualsevol figura quadrada (DCVB). Ací convé destacar que el dau era que era un lloc al forn de ceràmica que s’habilitava per a fondre els components dels vernissos (Ferrís-Català p.45).

Plaça del Dau.- [‘plasa del ‘dau] (39.483567, -0.441288) És una de les places més antigues del poble, doncs obre l’accés pel nord-oest del centre històric (ESGLÉSIA, CISTERNA, ROSSINYOL..) al Camí de MADRID. El nom de la plaça pot derivar de la seua forma quadrangular, que seria l’explicació més plausible, o del joc de daus de llarguíssima tradició a la nostra comarca o tal vegada, fora trasllat del dau del forn de ceràmica, el que seria una imatge prou quotidiana pels habitants de Quart. Abans de la reestructuració que suposà l’enderrocament del Palau del MARQUÉS de Tremolar, on ara és el conjunt Mercat-Bancaixa, s’arribava a ella des del Camí de MADRID per un carreró estret que després s’obria formant la plaça. A banda d’aixó, la seua estructura bàsica s’ha mantingut: al fons, a la dreta estava el carrer de la Cisterna i recte per la esquerra s’accedia a la Plaça de l’Església. El seu nom s’ha mantingut, al menys des del s. XVIII, encara que, en època franquista, era la Plaça “Gibraltar Espanyol”. Al l’historia contemporània de Quart, va ser l’escenari on s’inicià la baralla que va dur a la “nit dels morts” en 1902. La baralla va començar, encara que l’ambient era tens des de feia temps, al baret de la “Barberia d’Anselmo” en una casa que, de moment, encara es conserva a la vora de l’entrada al Mercat Municipal.