Ramat de bestiar gros—eguí, mular, boví, porquí—compost de caps pertanyents a diferents propietaris, que va a pasturar tot plegat a la muntanya o devesa comunal, sota la vigilància d'un home llogat que s'anomena duler (DCVB). També a Aragó la dula era l’arreplegada en un poble del bestiar, cavalls, ovelles cabres de diversos amos per a que un pastor els pujara al past (T. Pastor). Derivat del àrab daula: la volta, el torn; també és una mesura d’aigua sinònima a fila en Alacant . Al Yemen y el Sàhara, el seu significat és tanda, volta, rotació del procés de regs quan hi ha una extrema sequera. Dula com mesura s’utilitzá al s. XVIII a San Antonio, Texas, per regants d’origen canari (GLICK, 12). “Anar a la dula” és una expressió col·loquial a l’horta (Ana Mª Monzó) que significa anar al seu aire, d’ací cap allà, sense vigilancia. El mestre Vicenç Roselló dona a la dula el significat de “ramat de bestiar gros” (ROSELLO, 162)

Plaza de la Dula.- [la ‘plasa de la ‘dula] (39.483120, -0.440368) Apareix ja al Llibre de Privilegis (212), en una sentència de 1747 i al Llibre Padró (102v.). Es trobava prop l’antiga Plaça MAJOR, i segurament coincideix amb la Plaça de la Pau, doncs era una xicoteta plaça de només 4 vivendes de renta modesta