Deriva del llatí fornus: Botiga en què hom ven pa; fleca (GDLC) o tenda que ven pa i té un forn públic per a coure pa, o altres productes, d'encàrrec. A llarg dels anys de Senyoria, el Monestir de Poblet tenia el privilegi d’autoritzar les tendes de consum que es podien instal·lar a Quart. Així que no hi hagué al poble més que un dos forns de pa propietats de la senyoria, on els usuaris que anaven a coure els seus aliment i que pagaven un quita pel treball, que en el pa era un de cada vint. A mida que calia renovar-ho o per necessitats de servici, anava canviant de lloc l’emplaçament del forn. Es troba documentada la compra d’una casa a l’antic Carrer de la PILOTA al 1762, per instal·lar el forn del poble (PrivilegiS, p. 409)

Plaça del Forn vell.- (Ø 39.483849, -0.441277) Apareix al Llibre Padró (f. 223b): “Por otra casa horno de pan a cocer sita en la Plazuela llamada del Horno…” El forn pertanyia al complex de les propietats de la Senyoria. La plaça, o “plazuela” com li diu el Llibre Padró, era a la mateixa la Plaça del CASTELL. Hi ha arreplegats al Llibre Padró 11 habitatges, on cal afegir el PÒSIT municipal. Totes eren xicotetes, de baixa renda, a excepció del mateix Castell i el Forn.

Plaça del Forn.- Apareix ja en el dietari d’Aliaga l’any 1783 (DA): “Sucedió el dia 24 de Nobiembre quando Bino la riada fuerte y pasó por encima el puente y también se asolaron las Casas de la plaza del orno”. No es deu referir a la Plaça del Forn vell, situada en el que ara és la plaça del CASTELL, ja que es troben a prou altura per que arribe una riuada. Més fàcil és que siga la mateixa que apareix al Llibre Padró (f. 72) com a “plaza del horno nuevo” i que sembla que estiga a la vora del Carrer del PARADÍS, l’actual Carrer Sant Onofre, prop de la Plaça de Sant RAFAEL.