La galera era un carro gran, de granja, amb quatre rodes i cobert, normalment tirat per mules, dirigides pel galerer. També es diu, en castellà, de la cogullada (galerida cristata), xicotet au paregut a una alosa, amb un xicotet caputxó de plomes al cap. Un altre significat és presó de dones. Tot i aixó, el DCVB considera que els topònims relacionat amb GALERA, tenen relació amb el seu significat de vaixell llarg i estret, propulsat amb veles i rems, fins a 30 per banda, i que el topònim es justifica per la presencia d’alguna roca o muntanya amb eixa forma. Hui en dia és molt difícil apreciar ninguna forma concreta en la zona de la partida De tota manera, cal dir que, almenys a les últimes dècades del s. XVII, l’ús de la paraula galera amb el sentit de carro gran de transport i els seus derivats, galerada de fem p. e., era comú al parlar quotidià (Arbitris, ps. 59-60).

Partida de la Galerota.- [la gale’rota] (≈ 39.480790, -0.510135) No s’ha trobat referències d’este topònim fins als plànols de l’IGN de 1928 (29). Partida de secà, es troba entre les partides de ROMEU i CAMUSERO, al nord del terme municipal, fent frontera amb Manises. Ocupa prop de 37 hectàrees, quasi 450 fanecades on antigament es cultivaven garroferes, olivereres i cereals de secà

Camí de la Galerota.- [el ka’mi de la la gale’rota] (39.478778, -0.512935 → 39.478899, -0.503932 → 39.478138, -0.493441) El camí era la prolongació del Camí del ESCARABAJO. Separava la Partida de La Galerota de la Partida de La CANYADA. Anava direcció oest-est pel sud de la partida, i era un dels camins de bestiar dels ramats que travessaven el riu pels guals de Riba-roja i Manises. El camí es talla en quant arriba a terrenys de l’AEROPORT, però, segurament, continuava per la Senda d’ALDAIA, vora el Barranc de la SALETA.

Alberg de la Galerota.- [lal’berg de la gale’rota] (Ø 39.477325, -0.506624) També dit casa de la Galerota, es trobava a la Partida de La CANYADA, molt prop dels camins que baixaven de la Partida de La GALEROTA. Segurament era un refugi per als ramats i pastors que freqüentaven eixes vies per la transhumància. Al dia de hui es pot vore encara una construcció, en terrenys de la Diputació, que podria ser vestigi d’aquest antic refugi.

Motor de la Galerota.- [el mo’tor de la gale’rota] (39.480507, -0.513993) Apareix als plànols de 1992, a la Partida de ROMEU molt prop del Camí travessera de ROMEU