User Tools

Site Tools


noria

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Next revision
Previous revision
noria [2008/06/18 11:32]
127.0.0.1 editor externo
noria [2013/11/10 22:29] (Actual)
Llínea 1: Llínea 1:
 ====== NÒRIA ====== ====== NÒRIA ======
 +
 +
  
   * Arabisme derivat de naura: roda hidràulica. ​ Encara que la normativa considere nòria com a castellanisme i contemple com a correcte el mot sènia, la paraula nòria té una antiga tradició a l’horta de Valencia.   * Arabisme derivat de naura: roda hidràulica. ​ Encara que la normativa considere nòria com a castellanisme i contemple com a correcte el mot sènia, la paraula nòria té una antiga tradició a l’horta de Valencia.
 +
  
   * **Partida de la Nòria.**- [la ‘nɔrja] (≈ 39.469378, -0.436643) ​ Cal no confondre-la amb la Partida de la Nòria que es trobava vora l’Alqueria de Sant Onofre. ​ Esta partida es troba a l’extrem sud-est del terme municipal, fent frontera amb  els termes de Mislata i Xirivella. ​ Més de 53 hectàrees creuades com una creu per la Senda de Xirivella de nord a sud i el Braç [[FORÀ]], d’oest a est.  La Séquia i el Camí de [[SAMARRA]],​ marcaven el final de la partida i del terme. ​ Curiosament,​ a la sentencia de divisió del terme entre Quart i Aldaia, esta partida corresponia a Aldaia, ja que el límit de la Senda de [[SILLA]] no estava previst en la proposta del Monestir de Poblet ([[COLL]], p. 82) de deslindes de termes de 1798.  Més bé, anava en una línea més paral•lela a l’actual N-III seguint la Séquia del Braç Forà. ​ Per alguna raó, que no tenim documentada,​ s’intercanvià esta  partida amb la zona del Pont Nou, més propera al nucli d’Aldaia, i s’afegí al nou terme de Quart tot el que s’avarcava des de la intersecció de la Séquia amb la Senda de Silla fins al límit en Xirivella. ​   * **Partida de la Nòria.**- [la ‘nɔrja] (≈ 39.469378, -0.436643) ​ Cal no confondre-la amb la Partida de la Nòria que es trobava vora l’Alqueria de Sant Onofre. ​ Esta partida es troba a l’extrem sud-est del terme municipal, fent frontera amb  els termes de Mislata i Xirivella. ​ Més de 53 hectàrees creuades com una creu per la Senda de Xirivella de nord a sud i el Braç [[FORÀ]], d’oest a est.  La Séquia i el Camí de [[SAMARRA]],​ marcaven el final de la partida i del terme. ​ Curiosament,​ a la sentencia de divisió del terme entre Quart i Aldaia, esta partida corresponia a Aldaia, ja que el límit de la Senda de [[SILLA]] no estava previst en la proposta del Monestir de Poblet ([[COLL]], p. 82) de deslindes de termes de 1798.  Més bé, anava en una línea més paral•lela a l’actual N-III seguint la Séquia del Braç Forà. ​ Per alguna raó, que no tenim documentada,​ s’intercanvià esta  partida amb la zona del Pont Nou, més propera al nucli d’Aldaia, i s’afegí al nou terme de Quart tot el que s’avarcava des de la intersecció de la Séquia amb la Senda de Silla fins al límit en Xirivella. ​
  
 +{{ :​noria_cami.jpg|Camí de la Nòria, vora el Cementeri Municipal, tancat per portes metàliques}}
   * **Camí de la Nòria.**- [el ka’mi de la ‘nɔrja] (39.472480, -0.440078 → 39.472414, -0.436149) ​ Este xicotet camí, a la Partida de la Nòria, enllaça la Senda de Silla amb la Senda de Xirivella. ​ En estos moments, i sense cap justificació,​ es troba obstruït per unes portes, a la banda més propera al [[CEMENTERI]] Municipal.   * **Camí de la Nòria.**- [el ka’mi de la ‘nɔrja] (39.472480, -0.440078 → 39.472414, -0.436149) ​ Este xicotet camí, a la Partida de la Nòria, enllaça la Senda de Silla amb la Senda de Xirivella. ​ En estos moments, i sense cap justificació,​ es troba obstruït per unes portes, a la banda més propera al [[CEMENTERI]] Municipal.
 +
  
   * **Alqueria de la Nòria.**- [lalke’ria de la ‘nɔrja] (Ø 39.471046, -0.435945) ​ Al centre de la Partida de la Nòria es trobava l’alqueria del mateix nom.  Esta Alqueria controlava les terres de la Partida de la Nòria a l’extrem sud-est del terme. A hores d’ara hi ha una construcció de difícil accés al lloc on abans deuria haver estat l’alqueria. ​ De lluny sembla una construcció prou moderna. ​   * **Alqueria de la Nòria.**- [lalke’ria de la ‘nɔrja] (Ø 39.471046, -0.435945) ​ Al centre de la Partida de la Nòria es trobava l’alqueria del mateix nom.  Esta Alqueria controlava les terres de la Partida de la Nòria a l’extrem sud-est del terme. A hores d’ara hi ha una construcció de difícil accés al lloc on abans deuria haver estat l’alqueria. ​ De lluny sembla una construcció prou moderna. ​
 +
  
   * **Partida de la Nòria (Sant Onofre).**- [la ‘nɔrja] (≈ 39.481355, -0.449278) ​   Apareix al Llibre Padró (f. 56).    Es troba entre les partides del [[DIMARTS]] i la del Roll de [[GRÀCIA]]. ​ Era una xicoteta partida (a penes 14000 metres) que ocupava el que hui és la banda esquerra del principi de l’avinguda,​ anant cap a l’ermita. ​ Al centre es trobava una xicoteta sènia que alçava l’aigua del Braç del [[MOLÍ]] per a dur-la al Mas de Sant [[ONOFRE]] traves d’un aqüeducte fet de mamposteria.   * **Partida de la Nòria (Sant Onofre).**- [la ‘nɔrja] (≈ 39.481355, -0.449278) ​   Apareix al Llibre Padró (f. 56).    Es troba entre les partides del [[DIMARTS]] i la del Roll de [[GRÀCIA]]. ​ Era una xicoteta partida (a penes 14000 metres) que ocupava el que hui és la banda esquerra del principi de l’avinguda,​ anant cap a l’ermita. ​ Al centre es trobava una xicoteta sènia que alçava l’aigua del Braç del [[MOLÍ]] per a dur-la al Mas de Sant [[ONOFRE]] traves d’un aqüeducte fet de mamposteria.
 +
  
   * **Aqüeducte de la Nòria.**- [lakwadukte de la ‘nɔrja] (.39.481894,​ -0.449958 → 39.482137, -0.451715) ​ Apareix a la cartografia de l’[[IGN]] (7) com “acéquia de manposteria”. ​ Era una xicoteta séquia en altura de no arribava a 100 metres de llargaria. ​ Agafava l’aigua del Braç del [[MOLÍ]] per mig d’una xicoteta sénia i la transportava per regar l’hort i jardins de l’Alqueria de Sant [[ONOFRE]]. ​ Està documentada la construcció de la sénia i l’aqüeducte a traves de les disputes judicials que mantingueren els propietaris de l’aleshores Alqueria de [[BOSCH]] amb el monestir de Poblet, pel pagament de dels drets feudals, entre 1758 i 1763 ([[Privilegis]] p. 232).  Fou enderrocada a finals dels 60 per a permetre la construcció d’habitatges.   * **Aqüeducte de la Nòria.**- [lakwadukte de la ‘nɔrja] (.39.481894,​ -0.449958 → 39.482137, -0.451715) ​ Apareix a la cartografia de l’[[IGN]] (7) com “acéquia de manposteria”. ​ Era una xicoteta séquia en altura de no arribava a 100 metres de llargaria. ​ Agafava l’aigua del Braç del [[MOLÍ]] per mig d’una xicoteta sénia i la transportava per regar l’hort i jardins de l’Alqueria de Sant [[ONOFRE]]. ​ Està documentada la construcció de la sénia i l’aqüeducte a traves de les disputes judicials que mantingueren els propietaris de l’aleshores Alqueria de [[BOSCH]] amb el monestir de Poblet, pel pagament de dels drets feudals, entre 1758 i 1763 ([[Privilegis]] p. 232).  Fou enderrocada a finals dels 60 per a permetre la construcció d’habitatges.
 +
  
  
noria.txt · Última modificació el: 2013/11/10 22:29 (edició externa)