sanchosanmartin.es, al voltant de Quart de Poblet.


onofre [WikiQuart Toponímia de Quart de Poblet]

User Tools

Site Tools


onofre

ONOFRE

  • Carrer de Sant Onofre.- [ka’řer de santa’nɔfře] (39.483580, -0.440467 → 39.484052, -0.442160) És un dels carrers més antics del poble. Rodant el CASTELL, puja des del Camí de VALÈNCIA fins a l’ESGLÉSIAesglésia. Molt probablement, marcava el que era els límits de l’antiga vila-castell. Se la conegut amb els noms de Carrer del PARADÍS i Carrer dels PINS. Almenys al primer terç del segle XX en este carrer es feien les partides de pilota valenciana.
  • Partida de Sant Onofre.- [santa’nɔfře] (≈ 39.481685, -0.451234) Ja hi ha referències als capbreus de Navarro de 1673 (f. 124v.) i comprenia la zona al voltant de l’Ermita. Està documentada l’existència de camps dependents de l’ermita que treballava l’ermità.
  • Partida de l’Alqueria de Sant Onofre.- [lalke’ria de santa’nɔfře] (≈ 39.479807, -0.454139) Es tracta d’una partida de transició entre l’horta i el secà, més quant a partit de mitjans de s. XVIII, la instal·lació de la NÒRIA i el seu aqüeducte va permetre regar els camps dels voltants de l’alqueria. Encara que hi havien camps regats pel Roll de GRÀCIA, la majoria eren terres de secà, arribant fins al Camí de la CAUTIVA. La partida la componen 20 hectàrees de terreny, 245 fanecades que, pels anys 40, es treballaven unes 190 fanecades en cultius de secà, cereals, vinya i oliveres, i 35 fanecades en cultius d’horta. La resta de la partida la componien la pròpia alqueria i les seues dependencies, inclòs el jardí de més de 10 fanecades.
  • Alqueria de Sant Onofre.- [lalke’ria de santa’nɔfře] (39.482423, -0.451500) Coneguda al s.XVIII per l’Alqueria de BOSCH. L’alqueria dominava un hort i terres situades darrere de l’actual parc, que antigament devia ser part d’un barranc. Entre 1915 i 1925 fou reconvertida en hospital de salut mental fins que al any 1998 que va ser traslladat a Godella. Actualment l’edifici es troba deshabitat i declarat de protecció especial al Pla General d’Ordenació.
  • Mas de Sant Onofre.- [el ‘mas de santa’nɔfře] (39.482423, -0.451500) Al 1763, la construcció de la NÒRIA, en l’antic Mas de BOSCH, transforma part dels camps de secà en regadiu. Encara i tot, als planols de l’IGN (9) de 1928 s’identifica l’Alqueria de Sant Onofre com a mas de secà marcant la seua situació de transició entre els dos tipus de cultiu.
  • Sanatori de Sant Onofre.- [el sana’tori de santa’nɔfře] (39.482423, -0.451500) Des de principi dels anys 20, fins a finals del 90, l’antiga alqueria fou transformada en residencia de repós per a malalties mentals. Batejada popularment com “la casa dels locos”, la major part del temps com sanatori, fou baix l’atenció de la Comunidad de Hermanas Religiosas de Santa Ana (GRINYÓ3, 225).
  • Partidor de la Séquia de QUART-Benàger, de les Llengües o de Sant Onofre
onofre.txt · Última modificació el: 2013/11/10 22:29 (edició externa)