La pitera o atzavara, agave americana, és una planta molt comú en terres valencianes d’interior. Procedís d’America i de les seues fulles grosses i carnoses, s’extrau una fibra amb les que es fa cordes. El seu tamany i la proliferació de fulles, guarnides de punxes la fan servir de cercat i separació de camps.

Partida de La Pitera.- [lapi’tera] (≈39.467593, -0.540235) És una partida de secà entre barrancs. Al nord i a l’est, el Barranc de POIO, en el punt on gira cap al sud. Al sud de la partida, el Barranc de GALLEGO, on va a trobar-se amb l’anterior. A l’oest, fent frontera amb la Partida de BALDOVÍ, el Camí del Mas de l’OLIVERAL. Són poc més de 39 hectàrees, unes 465 fanecades de terreny, ara quasi en exclusiva de tarongers. Pels anys 40 predominaven els cultius de oliveres, garroferes i cereals.

Carreró de les Piteres.- [kaře’ro (de) les pi’teres] (≈ 39.477231, -0.491357) Esta xicoteta partida de secà, 9,7 hectàrees, unes 155 fanecades, es troba un poc més amunt de la mata dels NUCS, a la capçalera del Barranc de la SALETA. Una de les ampliacions de la base MILITAR, va fer que tota la partida s’integrara en el recinte.