PLA

A) Amb el sentit de planura. Derivat del llatí planus: porció de terreny que no presenta elevacions ni depressions considerables (DCVB).

B) Amb el sentit de planificació. Derivat del francès plant, que deriva de planter: plantar, escrit després plan per encreuament amb plan: lloc pla, que donà plano i s’adaptà a pla per similitud. El seu significat és projecte ordenat d'una obra a realitzar, d'una cosa a fer, d'una conducta a seguir (GDLC)

Camí del Pla.- [el ka’mi del ‘pla] (39.454075, -0.551341 → 39.459065, -0.543199 → 39.453869, -0.522607) El Camí del Pla és una de les grans rutes que travessen tota la banda central del Pla de Quart. Arriba al nostre terme en direcció nord-est, des del terme de Xiva. Passa per la vora del Mas de CAPELLANS, i gira cap al sud-est fins arribar al terme d’Aldaia, a l’altura de la Partida de les BASSES.

Pla Sud.- [el ‘pla ‘sud] (≈ 39.480805, -0.432122) Aixi li deien a totes les transformacions de terres que es feren amb la realització del projecte de prevenció de riuades, entre 1965 i 1969 (CEBRIAN, p. 11). La solució Sud proposta a partir de les riuades d’octubre de 1957, no només significà el disseny d’un nou llit del RIU, sinó que, pels habitants de Quart, ha suposat una profunda alteració de les condicions i característiques de l’activitat agrícola, el paisatge i el “nichus ecologic” on havien viscuts els habitants d’este poble durant segles. Desaparegueren camps de cultiu de la millor horta, la xarxa de séquies i assuts es va vore profondament alterada, una part del terme va quedar segregada, i cal dir preservada, per la fossa del nou riu i l’obstacle que significava el ram de carreteres que aprofitaren el nou disseny per a instal·lar-se. Camins i vies ferroviàries modificaren els seus trajectes o desaparegueren. El nou caixer, preventiu i per tant inútil la major part de l’any, ha possibilitat l’aparició d’una microreserva de fauna i flora particular i de gran diversitat, a mig camí entre l’urbà i el salvatge. Per fi, el Pla Sud, com a element més visible d’un conjunt de processos com el desenvolupament industrial i demogràfic o els plans urbans de la “Gran Valencia”, ha suposat una fita, un abans i un després en la forma de viure i entendre’s el habitants de Quart.