sanchosanmartin.es, al voltant de Quart de Poblet.


quart [WikiQuart Toponímia de Quart de Poblet]

User Tools

Site Tools


quart

QUART

  • Encara que alguns historiadors locals han volgut identificar el nom de Quart amb la fenícia Carteia, el cert és que sembla prou admès l’origen romà del topònim i de la població, lligada al castrum que des d’una elevació, dominava la ribera dreta del riu. Jaume Sanmartín Fita, historiador local dels anys 60, parla de unes cròniques d’Eucliridión, de les que no he trobat referència, on les tropes de Aníbal son ajudades pels veïns de Quartum en la seua ruta per assetiar Sagunt. Encara que no s’ha trobat referències documentals fiables d’abans de 1100, el nom de Quart és clarament de procedència llatina. A hores d’ara, el topònims es considera vinculat al “quartum millarium” , la fita que marcava la quarta milla romana del camí que partia de València cap a l’interior. Quatre milles romanes són al voltant de 5924 metres, més o menys el que podia haver-hi fins a Quart de Poblet des de les rodalies de la València romana, que tenia el seu forum prop de la catedral. Així mateix, el topònim Quart apareix a altres poblacions de la Comunitat Valenciana (Quart i Quartell dels Valls) o en Girona (Quart). Al cas de Quart de Poblet, el nom de la vila va passar al pla que domina, al camí d’accés des de València i, en la capital, a la porta que obri el camí, o al carrer que dóna a la porta. La documentació sobre el topònim Quart o Quarte s’inicia amb el Cantar del Mio Cid, que parla de la batalla del Pla de Quart en 1094 entre les forces del Campeador i els almoràvits. A més a més , s’assenyala que les tropes del Cid partien de la porta de Quart de la ciutat de València.
  • A banda de l’error de considerar a la Séquia de Quart afluent de la de Mislata, és imprescindible consultar l’entrada Quart a l’Onomàsticon de Coromines(ON).
  • Quart de Poblet.- [‘kwart de po’blet] (≈ 39.482667, -0.442396) El poble ja apareix documentat al llibre del Repartiment on és donat a l’Hospital de St. Vicent de la Roqueta que quedaria des de 1254 en mans del Monestir de POBLET. Des d’aleshores i fins la desamortització de 1835, els flares cistercencs serien els senyors feudals de la vila. La seua situació, al marge dret del riu damunt d’una elevació de terreny, dominant el riu i les terres de rambla i d’horta que el circumden, fa que es puga considerar com un lloc estratègic des de ben antic. Els historiadors locals han volgut suportar la hipòtesis de l’origen romà, inclòs ibèric, de la vila en restos com els basaments del pont sobre el riu o de l’Aqüeducte dels Arquets en Manises. La veritat és que a falta d’estudi de detall d’estes restes, no hi ha cap evidencia d’assentament romà o preromà a la vila.
  • La hipòtesi que el nom del poble siga conseqüència de trobar-se de Valencia a quatre milles romanes (quartum millarium), per una via romana que eixiria de la capital cap a l’interior és ben plausible, si acceptem l’existència d’eixa via secundària a la Via Augusta i la d’un castrum o poble campament a l’elevació de terreny on s’assentava l’antic poble a la Plaça del Castell. El que pareix cert és que al 1100, en plena època islàmica, el topònim Quart estava ben assentat. Al Mio Cid s’utilitza per a referir-se tant al Pla de Quart com a la porta occidental de la muralla àrab de Valencia, d’on partia el camí que passava pel poble. Al Pla de Quart es realitzà una de les grans batalles del Cid contra l’exèrcit almohade. La següent aparició documental del topònim Quart fa referència al poble i la trobem al llibre del Repartiment de Jaume I: “Donatio Castri et Ville de Quart et alquerie que dicitur Ladera [Aldaia] ac decime totius reditus Albufere valentie facta loco de Sancto Vincentio a Dno. Rege Jacobo… in obsidione Xative VII iuds Januarii. anno Dni. nativitatis Mº CCº XLIIIIº, …” És 1244, i el Rei Jaume fa una referència explicita a la “villa i castro” de Quart, el que vol dir que en Quart, tal i com manté la tradició, hi havia un castell o fortificació dominant el riu i el PONT del Camí de PATERNA. L’evidencia de que en època del Conqueridor ja existia una xarxa desenvolupada de séquies de rec que augmentaria en molta mida la productivitat i el valor de la terra, permet justificar l’existència d’un castell de defensa en este lloc.
  • L’aparició del segon complement del nom, el Poblet de Quart de Poblet, té el seu origen en les donacions esmentades del Rei Jaume, quan Quart i Aldaia, dos pobles amb un terme comú, passen a ser propietat feudal del monestir cistercenc de Poblet, a Tarragona.
  • Pla de Quart.- [el ‘pla de‘kwart] (≈ 39.478244, -0.491709) Sub-comarca de València, al sud del riu Túria, i que tanquen per l'Oest els turons de les Rodanes i pel Sud la Serra Pelenxissa. A l’est limita amb la ciutat de València que tanca la costa mediterrània. El seu terreny és típic d’al•luvió aportat per les crescudes estacionals dels rius amb algunes concentracions calcàries característiques. Comprèn els termes municipals de Vilamarxant, Riba-roja del Túria, Manises, Quart de Poblet, Mislata, Torrent, Xirivella, Aldaia i Alaquàs. (DCVB).
  • Sèquia de Quart.- [la ‘sekia de ‘kwart] (39.484948, -0.453258 → 39.482875, -0.424027) La Séquia de Quart te el seu origen a l’assut del seu nom. És la primera que pren aigua del riu de les séquies de la Vega, per la riba dreta, 500 metres desprès de l’assut de la sèquia de Montcada, al terme de Manises (39.512737, -0.501689). Pren aigua des del dilluns fins al dijous a les 8 de la vesprada. El seu abast teòric són 1.500 hectàrees. La realitat és que el creixement úrba e industrial ha reduït molt el seu camp de rec, encara que arriba des de Quart fins a Torrent, Picanya i Benetusser. Al la cartografia de 1595 (DUARTE), ja apareix amb el nom de Quart, en canvi a la de principi del XIX, l’anomenen com Séquia de Manises. Arriba al terme de Quart, salvant el Barranc de l’Aigua de Manises a través de l’Aqüeducte dels Arquets. Al poc d’entrar al terme de Quart es divideix al Partidor de la Séquia de Quart-Benàger en l’Ermita de Sant ONOFRE, que distribueix les aigües entre la Séquia de BENÀGER i la Séquia de Quart pròpiament dita, que és la que rega les hortes del terme. Com que la Séquia de FAITANAR, que abans prenia l’aigua de la Séquia de MISLATA, també va traslladar la seua toma a la Séquia de Quart, vint metres abans del Partidor de Quart-Benàger, podem dir que el tram de la Séquia de Quart entre l’assut i el partidor és comú a les séquies de Quart, Benàger i Faitanar. Realment, abans del partidor, ja pren aigua de la séquia mare el Roll de GRÀCIA, per regar les hortes de les dos vores del Camí de MADRID, des de l’avinguda fins al RIU. La Séquia de Quart continua, derivant poc a poc cap a l’esquerra fins dividir-se en dos braços: el Braç del DIMARTS, que rega, per entendre’s, les hortes del sud i sud-est de nucli urbà i el Braç del MOLÍ, que regava les hortes de dins de la població, donava força hidràulica al MOLÍ dels Flares, i arribava a la zona al sud de l’antic llit del Riu, al límit amb Mislata. Cadascú d’eixos braços es tornava a subdividir en més braços, bracets, rolls i rollets a fi d’arribar a cobrir les necessitats de totes les hortes. La importància econòmica de la Séquia de Quart ha anat minvant, a mida que l’explosió demogràfic a anant reduint i fent menys rendible l’ús agrícola de la terra. De fet, les terres que es regen ara amb les aigües de la Séquia de Quart al terme es redueixen a les hortes entre Aldaia i la A-3 i les de la zona de l’ALTER, darrere l’Hospital MILITAR. I, tot i aixó, ambdues mantenen un alt risc de desaparèixer, amb la seua xarxa de camins i conduccions de rec.

Partidor de Sant Onofre Partidor de Sant Onofre

  • Partidor de la Séquia de Quart-Benàger, de les Llengües o de Sant Onofre.- [el parti’dor de santa’nɔfře] (39.483147, -0.451594) El Partidor de la Séquia Quart,-Benàger, dit també de Sant Onofre per trobar-se a la vora de l’ERMITA del Sant, te com a funció dividir les aigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços d’aigua: la Séquia de Quart pròpiament dita i la de BENÀGER. Per a aixó s’utilitza la tècnica de les llengües, és a dir, una paret o tallamar dins del caixer de la séquia que divideix les aigües i unes comportes a l’entrada de cadascú dels braços per regular la quantitat d’aigua de cada séquia. El caixer actual al voltant del partidor està construït des del 1790, encara que les posteriors reformes varen revestir amb ciment les parets i afegiren engranatges per a les comportes de ferro i fusta. Al trobar-se poc desprès de que la séquia creue el Camí de MADRID, prolonga l’obra des murs de rajola i canreus de pedra que suporta el pont del camí per a augmentar d’amplària el caixer i acollir tot l’entramat de comportes, torn i l’espigó central. Superat el partidor, la Séquia de Quart va derivant cap a l’esquerra fins a dividir-se en el Braç del MOLÍ i del DIMARTS. Mentrestant, la Séquia de Benàger mantenint la cota, va cap a Aldaia i Alaquàs, a la vora del Camí de SANT ONOFRE. (ETNOLOGIA, fitxa 736) Les aigües que passen pel partidor regen hortes dels termes de Quart, Manises, Aldaia, Alaquàs i part de Xirivella i Picanya. Uns vint metres aigües amunt de la partició d’aigües es troba el Roll Franc o de Gràcia que deriva per l’esquerra de la sèquia mare cap a la població de Quart, i la pressa d’aigua de la Séquia de FAITANAR, que abans estava a terme de Manises, abans de l’Aqüeducte dels Arquets.

Motor de la Verge de la Llum, de Quart-Aldaia

  • Motor de Quart-Aldaia.- [el mo’tor de ‘kwar tal’daja] (39.477835, -0.451031) Apareix a la cartografia de l’IGN de 1924 (7). En novembre de 1928 es va crear la societat “Pozo Unión de Labradores” pels regants del BRACET i el Braç del MIG per a explotar el pou, en eixe moment propietat de J.B. Valldecabres i J.M. Coll. Actualment el seu nom és Motor Verge de la LLUM.
quart.txt · Última modificació el: 2013/11/10 22:28 (edició externa)