User Tools

Site Tools


quart

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Both sides previous revision Previous revision
Next revision
Previous revision
quart [2008/07/16 19:01]
127.0.0.1
quart [2008/07/16 19:51]
127.0.0.1
Llínea 20: Llínea 20:
  
  
-  * **Sèquia de Quart.**- [la ‘sekia de ‘kwart] ​ (39.484948, -0.453258 → 39.482875, -0.424027) ​  La Séquia de Quart te el seu origen a l’assut del seu nom.  És la primera que pren aigua del riu de les séquies de la Vega, per la riba dreta, 500 metres desprès de l’assut de la sèquia de Montcada, al terme de Manises (39.512737, -0.501689). ​  Pren aigua des del dilluns fins al dijous a les 8 de la vesprada. ​ El seu abast teòric són 1.500 hectàrees. La realitat és que el creixement úrba e industrial ha reduït molt el seu camp de rec, encara que arriba des de Quart fins a Torrent, Picanya i Benetusser. ​  Al la cartografia de 1595 (DUARTE), ja apareix amb el nom de Quart, en canvi a la de principi del XIX, l’anomenen com Séquia de Manises. ​ Arriba al terme de Quart, salvant el Barranc de l’Aigua de Manises a través de l’Aqüeducte dels Arquets. ​ Al poc d’entrar al terme de Quart es divideix al Partidor de la Séquia de Quart-Benàger en l’Ermita de Sant ONOFRE, que distribueix les aigües entre la Séquia de [[BENÀGER]] i la Séquia de Quart pròpiament dita, que és la que rega les hortes del terme. ​   Com que la Séquia de [[FAITANAR]],​ que abans prenia l’aigua de la Séquia de [[MISLATA]],​ també va traslladar la seua toma a la Séquia de Quart, vint metres abans del Partidor de Quart-Benàger,​ podem dir que el tram de la Séquia de Quart entre l’assut i el partidor és comú a les séquies de Quart, Benàger i Faitanar. ​ Realment, ​ abans del partidor, ja pren aigua de la séquia mare el Roll de [[GRÀCIA]],​ per regar les hortes de les dos vores del Camí de [[MADRID]], des de l’avinguda fins al [[RIU]]. ​ La Séquia de Quart continua, derivant poc a poc cap a l’esquerra fins dividir-se en dos braços: ​ el Braç del [[DIMARTS]],​ que rega, per entendre’s,​ les hortes del sud i sud-est de nucli urbà i el Braç del [[MOLÍ]], que regava les hortes de dins de la població, donava força hidràulica al [[MOLÍ]] dels Flares, i arribava a la zona al sud de l’antic llit del Riu, al límit amb Mislata. Cadascú d’eixos braços es tornava a subdividir en més braços, bracets, rolls i rollets a fi d’arribar a cobrir les necessitats de totes les hortes. ​ La importància econòmica de la Séquia de Quart ha anat minvant, a mida que l’explosió demogràfic a anant reduint i fent menys rendible l’ús agrícola de la terra. ​ De fet, les terres que es regen ara amb les aigües de la Séquia de Quart al terme es redueixen a les hortes entre Aldaia i la A-3 i les de la zona de l’[[ALTER]],​ darrere l’[[HOSPITAL]] Militar.  I,  tot i aixó, ambdues mantenen un alt risc de desaparèixer,​ amb la seua xarxa de camins i conduccions de rec. +  * **Sèquia de Quart.**- [la ‘sekia de ‘kwart] ​ (39.484948, -0.453258 → 39.482875, -0.424027) ​  La Séquia de Quart te el seu origen a l’assut del seu nom.  És la primera que pren aigua del riu de les séquies de la Vega, per la riba dreta, 500 metres desprès de l’assut de la sèquia de Montcada, al terme de Manises (39.512737, -0.501689). ​  Pren aigua des del dilluns fins al dijous a les 8 de la vesprada. ​ El seu abast teòric són 1.500 hectàrees. La realitat és que el creixement úrba e industrial ha reduït molt el seu camp de rec, encara que arriba des de Quart fins a Torrent, Picanya i Benetusser. ​  Al la cartografia de 1595 (DUARTE), ja apareix amb el nom de Quart, en canvi a la de principi del XIX, l’anomenen com Séquia de Manises. ​ Arriba al terme de Quart, salvant el Barranc de l’Aigua de Manises a través de l’Aqüeducte dels Arquets. ​ Al poc d’entrar al terme de Quart es divideix al Partidor de la Séquia de Quart-Benàger en l’Ermita de Sant ONOFRE, que distribueix les aigües entre la Séquia de [[BENÀGER]] i la Séquia de Quart pròpiament dita, que és la que rega les hortes del terme. ​   Com que la Séquia de [[FAITANAR]],​ que abans prenia l’aigua de la Séquia de [[MISLATA]],​ també va traslladar la seua toma a la Séquia de Quart, vint metres abans del Partidor de Quart-Benàger,​ podem dir que el tram de la Séquia de Quart entre l’assut i el partidor és comú a les séquies de Quart, Benàger i Faitanar. ​ Realment, ​ abans del partidor, ja pren aigua de la séquia mare el Roll de [[GRÀCIA]],​ per regar les hortes de les dos vores del Camí de [[MADRID]], des de l’avinguda fins al [[RIU]]. ​ La Séquia de Quart continua, derivant poc a poc cap a l’esquerra fins dividir-se en dos braços: ​ el Braç del [[DIMARTS]],​ que rega, per entendre’s,​ les hortes del sud i sud-est de nucli urbà i el Braç del [[MOLÍ]], que regava les hortes de dins de la població, donava força hidràulica al [[MOLÍ]] dels Flares, i arribava a la zona al sud de l’antic llit del Riu, al límit amb Mislata. Cadascú d’eixos braços es tornava a subdividir en més braços, bracets, rolls i rollets a fi d’arribar a cobrir les necessitats de totes les hortes. ​ La importància econòmica de la Séquia de Quart ha anat minvant, a mida que l’explosió demogràfic a anant reduint i fent menys rendible l’ús agrícola de la terra. ​ De fet, les terres que es regen ara amb les aigües de la Séquia de Quart al terme es redueixen a les hortes entre Aldaia i la A-3 i les de la zona de l’[[ALTER]],​ darrere l’Hospital ​[[MILITAR]].  I,  tot i aixó, ambdues mantenen un alt risc de desaparèixer,​ amb la seua xarxa de camins i conduccions de rec.
  
 +{{ :​onofre2.jpg|Partidor de Sant Onofre}}
 +{{:​onofre5.jpg|Partidor de Sant Onofre}}
   * **Partidor de la Séquia de Quart-Benàger,​ de les Llengües o de Sant Onofre.**- ​ [el parti’dor de santa’nɔfře] ​ (39.483147, -0.451594) ​ El Partidor de la Séquia Quart,​-Benàger,​ dit també de Sant Onofre per trobar-se a la vora de l’[[ERMITA]] del Sant,  te com a funció dividir les aigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços d’aigua: la Séquia de Quart pròpiament dita i la de [[BENÀGER]]. ​ Per a aixó s’utilitza la tècnica de les llengües, és a dir, una paret o tallamar dins del caixer de la séquia que divideix les aigües i unes comportes a l’entrada de cadascú dels braços per regular la quantitat d’aigua de cada séquia. ​ El caixer actual al voltant del partidor està construït des del 1790, encara que les posteriors reformes varen revestir amb ciment les parets i afegiren engranatges per a les comportes de ferro i fusta. ​ Al trobar-se poc desprès de que la séquia creue el Camí de [[MADRID]], prolonga l’obra des murs de rajola i canreus de pedra que suporta el  pont del camí per a augmentar d’amplària el caixer i acollir tot l’entramat de comportes, torn i l’espigó central. ​ Superat el partidor, la Séquia de Quart va derivant cap a l’esquerra fins a dividir-se en el Braç del [[MOLÍ]] i del [[DIMARTS]]. ​  ​Mentrestant,​ la Séquia de Benàger ​ mantenint la cota, va cap a Aldaia i Alaquàs, a la vora del Camí de SANT [[ONOFRE]]. ([[ETNOLOGIA]],​ fitxa 736)  Les aigües que passen pel partidor regen hortes dels termes de Quart, Manises, Aldaia, Alaquàs i part de Xirivella i Picanya. ​ Uns vint metres aigües amunt de la partició d’aigües es troba el Roll Franc o de Gràcia que deriva per l’esquerra de la sèquia mare cap a la població de Quart, i la pressa d’aigua de la Séquia de [[FAITANAR]],​ que abans estava a terme de Manises, abans de l’Aqüeducte dels Arquets. ​   * **Partidor de la Séquia de Quart-Benàger,​ de les Llengües o de Sant Onofre.**- ​ [el parti’dor de santa’nɔfře] ​ (39.483147, -0.451594) ​ El Partidor de la Séquia Quart,​-Benàger,​ dit també de Sant Onofre per trobar-se a la vora de l’[[ERMITA]] del Sant,  te com a funció dividir les aigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços d’aigua: la Séquia de Quart pròpiament dita i la de [[BENÀGER]]. ​ Per a aixó s’utilitza la tècnica de les llengües, és a dir, una paret o tallamar dins del caixer de la séquia que divideix les aigües i unes comportes a l’entrada de cadascú dels braços per regular la quantitat d’aigua de cada séquia. ​ El caixer actual al voltant del partidor està construït des del 1790, encara que les posteriors reformes varen revestir amb ciment les parets i afegiren engranatges per a les comportes de ferro i fusta. ​ Al trobar-se poc desprès de que la séquia creue el Camí de [[MADRID]], prolonga l’obra des murs de rajola i canreus de pedra que suporta el  pont del camí per a augmentar d’amplària el caixer i acollir tot l’entramat de comportes, torn i l’espigó central. ​ Superat el partidor, la Séquia de Quart va derivant cap a l’esquerra fins a dividir-se en el Braç del [[MOLÍ]] i del [[DIMARTS]]. ​  ​Mentrestant,​ la Séquia de Benàger ​ mantenint la cota, va cap a Aldaia i Alaquàs, a la vora del Camí de SANT [[ONOFRE]]. ([[ETNOLOGIA]],​ fitxa 736)  Les aigües que passen pel partidor regen hortes dels termes de Quart, Manises, Aldaia, Alaquàs i part de Xirivella i Picanya. ​ Uns vint metres aigües amunt de la partició d’aigües es troba el Roll Franc o de Gràcia que deriva per l’esquerra de la sèquia mare cap a la població de Quart, i la pressa d’aigua de la Séquia de [[FAITANAR]],​ que abans estava a terme de Manises, abans de l’Aqüeducte dels Arquets. ​
  
quart.txt · Última modificació el: 2013/11/10 22:28 (edició externa)