REAL

Partida del Camí Real (horta).- [el ka’mi řeal] (39.478392, -0.427716) És la part més llunyà al nucli urbà del Camí de VALENCIA, el tram que hi ha entre el terme de MISLATA i la vila de Quart. És doncs, terreny d’horta, tal com apareix al Llibre Padró (f. 82 v). L’eixida de Quart cap a València era una recta plana, plantada de MORERES al principi de s.XX i és de suposar que també antigament.

Partida del Camí Real (secà).- [el ka’mi řeal] (39481200. -0.456530) Al nucli urbà, el Camí Real que venia de València, travessava el poble per la Plaça MAJOR. A partir d’eixe punt era conegut com a Camí de MADRID, que anava per camps d’horta fins arribar a l’ermita de Sant Onofre, on començaven els terrenys de secà.

Carrer del Cami Real.- [el ka’řer del ka’mi řeal] (39.482850, -0.441786) Apareix a la relació urbana de 1876. Encara que el Camí Real de MADRID travessava tota la població de est a oest, s’entenia que des de l’antiga Plaça MAJOR, Plaça Valldecabres, cap a Mislata, era el Carrer de VALÈNCIA, i en direcció al PLA, el Carrer del Camí Real. Al Llibre Padró, el carrer es diu PERDIGUER, doncs bona part d’una de les seues vores l’ocupava la casa dels Perdiguer, el palau del MARQUÉS de Tremolar.

Bracet del Camí Real.- [el ‘břaset dl ka’mi řeal] (39.482500, -0.435994 → 39.479806, -0.428803) Apareix nomenada a les ordenances de la Séquia de Quart de 1709 (GRINYÓ1, p. 104). Era la séquia que agafava l’aigua del Braç del MOLÍ, després d’accionar les moles del Molí. Discorria paral·lel a la part baixa del Camí de Madrid, a l’entrada del poble, per la Partida de la CASERNA, fins la casella del mateix nom, que era quan girava, per baix del Camí Real, cap a l’ALTER. Segons les ordenances de la séquia, l’aigua d’estos recs estava fora de tanda i s’ordenava que regara primer el del camp més alt, i si perdia el seu torn, tenia que esperar a que s’acabara el rec per a fer la parà. També s’especifica que, al Braç del Camí Real no es podien fer parades excepte divendres i dissabte, on calia augmentar el nivell d’aigua per regar els camps més alts. Una part d’ell encara deu permanèixer baix de la vorera esquerra, segons s’entra al poble des de Mislata