Derivat de romà amb el significat de peregrí. Així deien els membres de les esglésies orientals als peregrins occidentals que travessaven les seues regions per anar a Terra Santa. Pot tractar-se d’un antropònim, i de fet al Llibre Padró, apareixen com a propietaris de parcel•les, en altres partides, Pascual i Josef Romeu, veïns de Torrent (fs. 202, 203v).

Partida del Maset de Romeu.- Apareix als capbreus de Fluixà (1748, f. 146) i al Llibre Padró, com a Masia de Romeu (f. 139). En canvi, ni als plànols de l'ING de 1929, ni a les relacions de propietaris, no apareix cap referència a cap construcció per la partida. Només als plànols de 1992 senyalen un pou de la GALEROTA, prop del Camí travessera de ROMEU.

Partida de la Canyada de Romeu.- [la ca’ɲa de řomew] (≈39.481934, -0.519266) Documentat als capbreus de Navarro (1698, f. 244) i al Llibre Padró (f. 56) amb eixe nom. Certament, és zona de pas d’un dels braços de la Vereda d’Aragó. Al llarg del s.XIX esta partida, i la del Maset de Romeu, es convertiren definitivament en la Partida de Romeu, i així apareix a la cartografia de 1928 (29).

Partida de Romeu.- [řomew] (≈39.481934, -0.519266) Apareix a la cartografia de 1928 (29), en les que eren les antigues partides de Canyada de Romeu i Maset de Romeu. Esta partida de secà, al nord-oest del terme i fent frontera amb el terme de Manises, cobreix una extensió de prop de 25 hectàrees, quasi 300 fanecades, antigament de vinyes, garroferes, oliveres i cereal de secà. Actualment són regadius dedicats a la taronja, llevats d’alguna edificació, on destaca la vaqueria “Sant Ramón” .

Travessera de Romeu.- [la třabe’sera de řomew] (39.483037, -0.514374 → 39.478814, -0.512819) Era un camí que separava les partides de ROMEU i la GALEROTA anant de nord a sud des del Camí de XEST fins al Camí de la GALEROTA. Era una ruta de pas per als ramats de bestiar que venien de travessar el riu pels guals de Riba-roja o la Presa.