El mot deriva del llatí del llatí luscinia. El rossinyol és un ocell de la família de les turdines, del gènere Luscinia. De color gris rossenc per damunt, cendrós clar pel pit i ventre, de coa llarga i tarsos curts, considerat com el millor cantaire dels ocells (DCVB). P. Sancho deia: “Ho diuen els vells hi tenen raó, sembla mentida que un pardalet tan xicotet tinga un cant tan dolç”. També és suggestiu el significat de ferro llarg i prim, doblegat en un extrem i en forma d'agafador a l'altre, que serveix per a fer córrer i obrir els pestells d'alguns panys senzills, quan hom no en té la clau.(GLCD)

Carrer del Rossinyol.- [ka’řer del řusi’ɲol] (39.483689, -0.442857 → 39.483383, -0.442284) És, tal vegada, el carrer amb més sabor d’antic del poble, estret i torçut. Es quasi paral·lel al Carrer MAJOR i comunica la Plaça de l’ESGLÈSIA i el Carrer Hernan Cortés. El nom del Rossinyol, apareix al Llibre Padró (f. 60a) i a la relació urbana de 1876.