Eines de l'usuari

Eines del lloc


suchet

El plànol de Suchet de 1812

  • Nomenat PLAN DE VALENCE/Asfiegée et prise le 9 janvier 1812 par l’Armée Française d’Aragon/Aux Ordres de S.E. LE MARECHAL SUCHET, Duc d’Albufera (1812 r) intenta detallar la situació de València capital i de bona part de l’horta de la rodalia al moment en que l’exèrcit francès pren la capital a la Guerra de la Independència . A un cantó del plànol s’arreplega, vora el riu Túria, el poble de Quart i de Manises. Encara que la intenció del topògraf és situar els elements militars més importants del moment del setge francès a la ciutat de València, sí que s’observa una intenció per replegar els traços més importants de la distribució urbana dels pobles de la rodalia. Així, l’autor coneix les línies més importants de la trama urbana de cada poble i els diferencia perfectament.
    • Dissortadament, els pobles s’il·luminen amb una capa de pintura roja que difumina el traçat, la qual cosa suposa haver de fer un treball imaginatiu de “neteja” per tal de descobrir detalls del disseny de la trama urbana. Al plànol no apareix més referència escrita que el nom del poble (Quarte), de l’ermita de sant Onofre, el riu i les séquies de QUART, de BENÀGER (dita de Manises) i de MISLATA. A banda d’aixó, sí que es dibuixen amb prou detall altres séquies, els accidents geogràfics, camins, el pont i barrancs de la zona.
  • El plànol permet fer-se una composició de l’estructura bàsica de la trama urbana que avarca pel nord amb el riu i pel sud amb el Camí de VALÈNCIA, l’actual carretera que travessa el poble. Per l’est, s’endevina l’agrupació de cases que forma el Carrer de les ERES, segurament una antiga alqueria o conjunt de cases entre el Molí i les hortes de les Eres, separades del nucli primitiu format al voltant del Castell. Dins del nucli urbà, es distingeix clarament la Plaça MAJOR (Valldecabres) on desemboca el camí des de Mislata. També s’aprecia al nord la zona del Castell i, un poc més a l’esquerra, l’extensió del CEMENTERI darrere l’església. Un poc més complicat és descobrir el traçat del Carrers de la PILOTA i l’ALCOTA, que a penes arriben fins al Camí de PATERNA, al pont del riu.
  • El plànol és de l’arxiu de J. Huguet, en el Museu de la ciutat de València, Arxiu General de la Diputació de València, i es troba reproduït amb el numero 6 al CD-Rom de LLOPIS, Armando, PERDIGON, Luis, TABERNER, Francisco; Cartografia històrica de la ciudad de Valencia /Volumen 1 (1608-1929), de Faximil Edicions Digitals, Universitat de Valencia, 2004.
suchet.txt · Darrera modificació: 2013/11/10 22:28 per 127.0.0.1