Nom d’origen llatí, pot derivar de turritus: fortificat, o de torrens: impetuós, ràpid. Poble de l’Horta Sud, de la qual es considera capital. El seu gran terme municipal, 69,3 km2 alberga una població de quasi 80.000 habitants. A l’edat mitjana fou senyoriu de l’ordre de l’Hospital. El seu caràcter de capital de districte al s.XIX i s.XX li donà un paper de primer ordre a la vida política i econòmica de la comarca.

Torrentins és el gentilici del habitants de Torrent. La influencia del habitants de Torrent en tot el Pla de Quart, i en concret als termes d’Aldaia i Quart de Poblet ha sigut molt important des d’antic. De fet, al 1722, segons un pleit que entabla el Monestir de Poblet contra morosos, hi havia 285 propietaris veíns de Torrent, al terme conjunt de Quart-Aldaia (Privilegis, p. 414). Al Llibre Padró s’arrepleguen el nom de 175 propietaris de terra en terme de Quart, quasi en exclusiva de secà.

VEREDA de Bestiar de Riba-roja a Torrent

Aljub dels Torrentins.- [lal’tʃup dels tořen’tins] (Ø 39.474095, -0.486493) Es trobava al terme d’Aldaia, encara que prop del de Quart, al sud del Barranc de la SALETA. Potser que el nom fera referència a que la seua construcció, ús o propietat fora d’habitants de Torrent. Cal tindre en compte que molta gent de Torrent, que es traslladava o transportava material cap al nord (Paterna, Sagunt…) utilitzava el pont de Quart per a creuar el riu, com il•lustra l’estudi de MORENO Royo sobre les aportacions dels pobles de la comarca, en 1851, per a reparar el pont, assolat per una riuada.

Partida dels Torrentins.- Ha de tractar-se de la partida al voltant de l’Aljub dels Torrentins, possiblement camí d’accés al nord del Pla per als veïns d’esta població