Deriva de silvella, mossàrab pre-català: bosc. El nom de Xilvella, ja apareix a la crònica de R. Muntaner a 1330 (ON). Xirivella és un poble de l’Horta Sud que, en època musulmana, era una antiga alqueria. La seua situació geogràfica, es un terme sense altures destacables. El PLA Sud va provocar la divisió de la unitat del terme Municipal. El creixement industrial i demogràfic no ha sigut obstacle per a que es mantinga, encara que en perill de desaparició, una important activitat agrícola aprofitant la xarxa històrica de séquies de rec, fonamentalment al sud del terme.

Senda de Xirivella.- [la ‘senda de tʃili’beʎa] (Ø 39.477255, -0.438008 39.473768, -0.436751→ 39.468244, -0.433553) Ja apareix al capbreus amb eixa denominació en 1673 (Navarro, f. 119) i al Llibre Padró (f. 108). La Senda de Xirivella, al seu primer tram, formava un únic camí amb el Camí de la FOIA. Partia des de l’actual Carrer Onofre Molins, creuava la via ferrea i es dirigia cap al sud-est. El Camí de la Foia es dividia cap a l’est després de passar per la Partida del BRACET. El camí continuava cap al sud, a Xirivella, per la Partida de la NORIA. En eixe punt hi havia un encreuament amb el Camí de la NORIA i l’ASSAGADOR de Mislata i deixava el terme de Quart internant-se al sud del encara el terme de Mislata. Este camí revestia especial importància ramadera, doncs era un dels pasos del bestiar que arribava al poble des de Manises o l’altra banda del riu cap a les pastures de l’Albufera. Del tram al nord de l’AUTOVIA A-3, només hi resta alguna coincidència amb els Carrers Enrique Barreda i Av. de Santa Maria de Poblet.