Arxiu de la categoria: Els noms del carrers de Quart

El nom dels carrers de Quart de Poblet 2. Baró de Càrcer.

 

Als 40, als anys més foscos del règim franquista, l’ajuntament de Quart de Poblet decideix canviar el nom d’un dels carrers principals del poble, el carrer Numància o de la Séquia com el coneixia el poble, per tal de rendir homenatge a este important personatge de la vida política d’aleshores.

2.-El nom dels carrers de Quart de Poblet- Baró de CàrcerEs tracta de D. Joaquín Manglano i Cucaló de Montull (València, 1892 – 1985), propietari rural i figura central en la història política valenciana del s.XX.  Encara que nombrosos, els seus títols nobiliaris són nomenaments de finals del s XIX i principis del XX, la majoria pel procediment de rehabilitació:  XV baró de Càrcer, XVIII baró de Llaurí G.E., VI compte del Burgo de Lavezaro, II marqués de Altamira de Puebla, XIII baró de Alcalalí y San Juan de Mosquera, II baró de Beniomer… a més a més, fou cavaller de l’Ordre de Montesa, president de la Real Germandat del Sant Calze de València, membre del Real Cos de Noblesa de Catalunya…

Es llicencià en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València. Diputat en 1919 del Partit Liberal Conservador pel districte d’Albocàsser, a la dictadura de Primo de Rivera fou regidor de l’Ajuntament de València. En proclamar-se la Segona República Espanyola ingressà a Comunió Tradicionalista (carlisme).  Fou escollit, amb Lluís Lucia, diputat per València a les eleccions generals de 1933, per la llista de la Derecha Regional Valenciana.

Durant la guerra civil espanyola fou president de la Junta Tradicionalista del Regne de València i membre de la Junta de Guerra Carlista. Després de guerra, el nomenàren alcalde de València (1939 a 1943) i cap regional del Movimiento Nacional. També fou procurador a Corts del 1943 al 1964, Conseller Nacional del Movimiento i ocupà diversos càrrecs en la secció agrària del Sindicat Vertical.

El pes del moviment carlista al Quart de Poblet de la postguerra marcà la    influència d’este personatge a la nostra vida local i “l’agraïment” que li mostraren els representants locals amb nom i placa en un dels carrers centrals del nucli urbà.

El nom dels carrers de Quart de Poblet 1. Carrer Abat Ponç de Copons.


1.-foto carrer Ponç de Copons
Comencem esta nova sèrie sobre el noms dels carrers del nostre poble, amb un dels carrers més humils i amagats de Quart de Poblet i, a la vegada, dels més antics i, més interessants urbanísticament. A més a més, l’elecció, a l’any 1979, del seu nom suposa tot un encert, per que l’Abat Ponç de Copons, antic abat del Monestir de Poblet, és un dels personatges que més ha influït en la transformació del nostre poble al temps de la Reconquesta quan, segurament, este carrer ja existia.
No és clar el lloc i la data del naixement de Ponç de Copons, al final del s. XIII, al si d’una de les famílies de la noblesa catalana. És molt probable que fóra germà d’Elisenda de Copons, abadessa pel mateix temps del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges ja que, en molts aspectes, l’acció com abats dels dos personatges està molt interrelacionada.
Ponç de Copons va ser escollit per a l’abadiat de Poblet el 20 de maig de 1316, quan ja era abat del Monestir de Benifassà, en un moment de gran prosperitat assentada sobre la consolidació de les conquestes de la Corona a València i les illes mediterrànies. Les seues estretes relacions amb la Corona van fer que aconseguira de Pere el Cerimoniós l’autorització per la construcció del Panteó Reial de la Corona d’Aragó o que, en coordinació amb el rei, el papa Climent VI concedira a l’abat de Poblet i als seus successors el privilegi d’usar mitra, anell i les restants insígnies pontificals que apareixien als escuts de Poblet en Quart.
Al nostre poble, Ponç de Copons, com a senyor feudal, dugué a fi l’adquisició de terrenys i cases destinades a la possessió directa de la Senyoria. Però el seu projecte més transcendent va ser la substitució de la població musulmana original del poble per nous colons cristians provinents de terres del nord. Esta acció va a dur-se avant en tres fases: Primerament va aconseguir del rei Alfons IV permís per a decretar l’expulsió del terme de tots els veïns de religió musulmana, pobladors originals, amb la consegüent pèrdua de terres i cases. Posteriorment va a dur la cerca de nous pobladors a les terres d’Aragó i Catalunya. Finalment, con a senyor feudal, va atorgar una Carta Pobla (document de drets i obligacions dels habitants) per als nous pobladors. Este procés tan radical, dut a terme en un context de sequera, disturbis socials i epidèmies com la Pesta Negra, portà en molts moments a una situació de risc de despoblació, fins al punt que, després de mort Ponç de Copons, el seu successor va tindre que arribar a un acord amb els veïns del poble per millorar les seus condicions d’establiment i evitar el complet despoblament de Quart.
cimborrio pobletLa Pesta Negra de 1348, que va acabar amb un terç de la població europea, arribà també al Monestir de Poblet amb el seu efecte mortal: l’epidèmia acabà amb la vida de quasi la mitat de la comunitat. Entre les víctimes, el mateix abat Ponç de Copons, que va morir el 29 de juliol de 1348, deixant inacabat el seu gran projecte: la construcció del cimbori gòtic que dóna la seua silueta característica al Monestir, i que va ser finalitzat, d’una forma molt més senzilla que al projecte original, a finals del s. XVII.