Arxiu de la categoria: 1. Fa 200 anys?

Com era Quart de Poblet… fa 200 anys?

Moltes vegades ens fem preguntes sobre la història del nostre poble i ens consta imaginar com era l’espai físic ”Quart de Poblet” antigament. Si entenem com era l’espai urbà, podem entendre la vida quotidiana de la gent que vivia en esta terra, la nostra pròpia história.
Què podem saber del Quart de Poblet de fa, digam, 1000 anys? Sabem que el poble com a tal ja existia, si més no havia de passar d’un conjunt de cases agrupades al voltant d’un castrum, castell o casona fortificada que es trobava dalt d’una elevacplanol 1812ió on ara és la plaça de la Creu. La resta era un conjunt dispers de casetes o alqueries a l’horta regada per una xarxa de séquies de les que podem fer-se una certa idea aproximada dels seus recorreguts.
Tenim més informació de com era el nostre poble ara fa 200 anys. Hi ha un bon grapat de documents que ens donen molta informació del Quart de Poblet de principi del s.XIX. Al 1800, Quart de Poblet era un poble d’uns 1400 habitants, molts d’ells dispersos en alqueries per tota l’horta o als masos del secà. El nucli urbà el componien poc menys de 300 habitatges distribuïts en una vintena de carrers. Eren carrers de terra i pedres, sense voreres i, per suposat, sense llum elèctrica ni clavegueram. En realitat, el casc urbà el formaven dos agrupacions d’edificis: Un nucli principal on es trobaven el Castell, L’Esglèsia i l’Ajuntament (PL. Valldecabres), i un altre nucli, més xicotet i separat del primer, anomenat Les Eres i que eren un conjunt de cases al voltant dels actuals carrers Murillo i La Vega. Prop de Les Eres, es trobava el Molí dels Frares (El Molí Real), entre hortes.
El nucli principal del poble, anant pel Camí de Valencia, començava a l’altura del carrer de Baix (Gerardo Paadin) i finalitzava a l’encreuament amb el Camí de Manises, l’actual Ajuntament. Allí la frontera del casc urbà continuava pel Camí de Manises, el carrer del Pilar, on hi havien cases a les dos vores i per l ’Alcota, on la majoria de les cases es trobaven a la banda del riu, cases amb cercats per guardar corrals i horts interiors regats pel Roll de Gràcia.
Hem d’immaginar-se un poble al 1800 on moltes de les edificacions que ara considerem antigues, en eixos moments, només eren hortes de regadiu. La zona del Casino i l’estació era horta, L’Eixample (carrer S.Vicente) i les cases al voltant del carrer Sagrado Corazón, també. L’actual carrer Baró de Càrcer només mantenia uns pocs edificis a la banda cap a la carretera. Horta eren les zones de l ‘antiga Turegano, el carrer Majoral de Quart, Refracta i tot el que ara es troba a l’altra banda del traçat del metro. Horta era Santa Cecilia, l’Avinguda i el Balcó del Túria. Més bé, la zona del Balcó del Túria estava creuada de barrancs i desaiguadors i tenim constàcia de l’existencia d’un obrador de terrisseria que aprofitava les argiles de la zona.
Altre obrador de terrisseria era l’única construcció al carrer de La Torreta i l ’actual rodona de la font era un encreuament de camins entre hortes i séquies. Fins i tot ,el pont del Riu es trobava apartat, i de l’Ermita no cal parlar-ne.
El carrrer Mirariu (Pintor Ribera) era una senda que recorria tot el límit nord del poble: a una banda el cementeri darrere l’esglèsia o les cases i corrals que arribaven fins a l’Alcota, i a l’altra, hortes fins al riu i, més enllà, les casetes de Paterna.
Al poble hi havien plaçes d’un cert tamany, com la que formava la planta de la Cisterna (quasi la mitat de l’actual plaça de l’Esglèsia) o la plaça Major (Valldecabres). La plaça del Dau era molt més reduida que en l’actualitat i molt més tancada.
També trobem grans edificis, a banda del castell o l’esglèsia. A una vora de l’entrada del Camí de Manises (C/ del Pilar), la casona coneguda com Palau del Temolar, segurament molt pareguda a la de les fotografies dels anys 40. A l’altra banda, on ara és l’ajuntament, una altra casona, amb un corral interior que arribava fins al carrer Alacant. Hi havien d’altres granescuts edificis a la plaça de l’Esglèsia, a l’Alcota o la Plaça Major (Valldecabres). Allí, una gran casona amb un gran jardi o hort interior, a l’altura del carrer de la Paz, arribava per una banda a la plaça Major i per l’altra al carrer de Baix (Gerardo Paadin). Llevat d’eixes vivendes més pudients, la majoria de les cases eren xicotetes, fosques, d’entrada estreta amb poques habitacions de dimensions irregulars, lluny de l’imatge més recent de casa de llaurador “d’entrada de carro” Podien tindre darrere un corralet per als animals: conill, gallines, algun porc o un ase per anar a l’horta i un pou per abastir-se d’aigua si no era directament de qualsevol de les nombroses séquietes que circulaven, obertes, pels carrers del poble.