Arxiu de la categoria: 3. La frontera amb Mislata…

Passejant per rutes amigues III. La frontera amb Mislata, Xirivella i Aldaia.

La ruta que proposem en esta ocasió vol donar a conèixer les terres al llevant i al sud del nostre terme municipal, les que fan la frontera de Quart de Poblet amb Mislata i Xirivella. Són terres que al llarg dels segles han sigut de les horters més productives de Quart de Poblet banyades per la séquia de Mislata i els Braç Forà.
Iniciem la nostra ruta des del final del carrer Pius XII. Al mini-parc infantil on fa la bifurcació amb el carrer Onofre Molins. En eixe punt s’iniciava l’antiga Senda de Xirivella, on ha sigut al llarg de molt anys el fi del casc urbà. Des d’ací, fins Xirivella, tot era horta, en una vista només interrompuda per algun edifici singular com, per exemple, el Molí d’Animeta. Per ací passarem al carrer Rvd José Palacios i, buscant un pas a través de la tanca, anar pel camí que marca l’antiga via del tren. Hem d’anar en paral·lel a la tanca per trobar el caixer de la Séquia de Mislata, més o menys a l’altura del carrer Xiquet de Quart, a 100 metres de l’estació de metro Faitanar.Rutes amigues 3
El caixer de la Séquia de Mislata és una de les meravelles que encara podem gaudir del nostre patrimoni etnológic. El seu traç sinuós excavat a la terra i protegit per una vegetació de canyes, figueres, xops, codonyers i altres arbres ens permetrà descobrir un dels tresors paissatgistics del nostre poble: els pas cadenciós de la séquia per la zona rere el polígon industrial (Amado Salvador, l’antiga Flex..) fins arribar a la frontera del terme de Quart de Poblet amb Mislata: La carretera que separa l’horta del cementeri de Mislata.
Ací ens trobem amb la part més delicada de la ruta, perquè la nostra proposta és creuar per dalt del pont fins a l’altra banda de la carretera A-3. Aneu amb molta precaució, procurant sempre la vostra visibilitat, ja que és un pas amb perill per a persones que caminen.
El pont que travessa la A-3 es prolonga fins arribar a la zona de la central de transformació elèctrica i, un poc més enllà, a la tanca que protegeix les terres de les empreses de vivers. Estem molt prop de la redona de la carretera a Xirivella, que es el punt més al sud de l’horta del nostre terme. Si s’acostem podem vore el caixer que fa frontera entre els dos pobles, el Braç de Samarra.
Des de fa molt de temps els llauradors, per protegir la seua producció, han tancat camps i camins d’accés a l’horta per tal d’evitar que d’altres que ni sembren, ni reguen, ni treballen la terra, s’aprofiten dels seus fruits. Això no ha d’evitar que tingam dret a transitar pacíficament pels camins de l’horta, procurant no fer malbé sembrats, plantes ni collites.
Vora les portes de la tanca de la zona de vivers, trobarem el pas per a acccedir a l’interior. La nostra intenció a de ser travessar tota la zona de vivers per arribar al Nou Cementeri Municipal. Estem a la Partida de La Noria, que té el nom d’una antiga alqueria desapareguda que es trobava on ara estan les oficines dels vivers. Entre este punt i el Cementeri encara es pot vore les ruïnes d’un pou vell on uns taulellets indiquen que es tracta del pou del Cristo de la Providencia, fundat per la Societat “El porvenir” al 1931i el camí que ens acosta al poble és l’antiga Senda de Xirivella, de la que partíem en la nostra excursió. Vora el camí podem vore el traç sinuós del Braç Forà, que a l’altura del Cementeri marca la frontera entre Quart de Poble