Arxiu de la categoria: 2. Les hortes alteres

Passejant per rutes amigues II. Les hortes alteres.

L’objectiu d’esta nova ruta és visitar els camins i les hortes que es troben al punt més nordoriental del nostre terme, la zona on conflueix la frontera de Quart de Poblet amb la de Mislata i Valencia. Estes terres es trobaven, abans de la construcció del Pla Sud, a la ribera dreta del Túria. Es diuen alteres per ser altes, ja que es troben en una elevació de terreny que obligava, per a que arribara el rec, a retindre l’aigua de la séquia del Camí de València fins que aconseguira el seu màxim nivell.
Iniciem la nostra ruta al parc de la Plaça de Sant Rafael (1). Al projectar-se el Nou Llit del Riu, es trobarem amb el problema de la pressa d’aigua de totes les séquies que hi havia a partir de la desviació de riu. La solució la tenim allí, entre la plaça i el riu: L’Assut del Repartiment, conegut popularment con La Cassola (2). Entre els posts de la tanca podrem vore l’estructura de l’obra: una gran bassa amb comportes, que duen l’aigua a l’entrada de totes les antigues séquies, fins a l’Assut de l’Oro, a la Ciutat de les Ciències de València.rutes amigues2
Continuem pel carrer que baixa vora riu, fins a l’encreuament amb el carrer Sant Llorenç. A l’esquerra hi ha una caseta (3) que en realitat és l’inici d’un doble sifó que, a través de dos canonades per baix el llit del riu, porta l’aigua de la Séquia de Mislata i la Séquia de Quart a l’altra banda. Nosaltres no podem seguir la séquia fins l’altra banda, així que haurem de pegar la volta pel pont d’accés a Mislata. Hem d’intentar trobar el punt, vora a la carretera que va al Camp de Tir, on la séquia de Mislata torna a aparèixer en superfície. Prop es trobava l’antic Assut de Favara, ara desaparegut baix el munt d’escombreries que s’alcen al Camp de Tir.
A la vista tenim l’Alqueria (4), una casa blanca, de planta quadrada amb més de cent anys d’història dominant les hortes.
Caminem per les sendes, ara carreteres d’asfalt, per les partides de L’Alter, Els Fondos i L’Alitrà. Hem d’intentar arribar al grup de cases que es troben, a la distancia, darrere del Hospital Militar. Les séquies que trobem, bevien dels tres braços alteros; el Braç Fondo, ara desaparegut al Nou Llit del Riu, el Braç de l’Alqueria i el Braç del Canyar (5), molt més al nord.
Quan arribem al grup de cases, busquem l’ombra d’una gran morera. Estem descansant front a L’Alqueria dels Tarongers o de La Palmera (6), un indret amb més de 200 anys d’història documentada. Encara que no viuen permanentment, és facil trobar per allí membres de la família propietària que ens poden contar mil històries i detalls de l’espai i la història d’este centre patrimonial del nostre poble.
La séquia que circula davant l’Alqueria dels Tarongers és el Braç de Franc. Si el seguim en direcció al riu trobarem una joia de la hidràulica del nostre poble: el Partidor dels Moros(7), un tallador d’aigües al caixer de la Séquia de Mislata i que divideix l’aigua per fer nàixer el Braç de Franc, que encara rega terres del nostre poble darrere de l’Hospital Militar.
Si continuem més enllà del Partidor dels Moros, creuarem amb el camí que fa de ruta del Parc del Túria, que és la nostra proposta per tornar al poble. Al moment de prendre el camí podreu trobar, un poc més enlla, el traç de l’antic caixer del Riu. Seguiu-lo amb la mirada i trobareu les grans pedres que formaven l’antic Assut de Rascanya(8), entre Quart de Poblet i València. Si aneu amb un poc de compte, val la pena xafar esta gran construcció, imaginant-la plena d’aigua i verda de molsa i tarquim.