Arxiu d'etiquetes: afussellaments

Històries de guerra

Si aneu al Cementeri Parroquial de Quart, i busqueu pels ninxos de baix del primer carrer de la Rafael Mira de propdreta, que són dels més antics del Cementeri,  podreu vore la làpida del ninxo d’un home, la seua dona i la filla.  Si es fixeu en la data del decés de l’home, el 22 d’agost de 1936, podeu fer-se una idea de la causa de la seua mort.  Efectivament, Rafael és un del centenar de presos de la Càrcel Modelo de Valencia que varen ser ajusticiats a Quart de Poblet els primers mesos de la guerra.  Cada una d’eixes morts, com les que vindrien després per la guerra i la repressió, és una història pròpia, marcada per l’horror i la tristesa.

A Rafael l’executaren tres vegades, abans de morir.

Rafael era un antic guardia civil que exercia de carter a València.  Vinculat a Comunió Tradicionalista, al 18 de juliol havia estat de vigilància al Col·legi de Santa Ana, a l’Avinguda del Port, prop de sa casa.  La seua missió havia sigut traure a les monges per darrere el col·legi i dur-les a un lloc més segur, en la Casa de Socors.  Després, a casa seua, va patir dos registres a la mateixa nit.  Al segon registre, a les quatre de la matinada, se’l dugueren detingut.  Després de passar per alguns comités a prestar declaració, anà finalment a parar a la Carcel Modelo.

El 20 d’agost de 1936, per la nit, el tragueren cap a Quart de Poblet, a les Travesseres, per matar-lo vora una olivera que al llarg de molt de temps mantingué els impactes de les més de cent execucions que allí es realitzaren.  Li dispararen a la ma i al ventre i el deixaren com a mort.  Però Rafael es despertà a mitja nit i anà arrastrant-se fins que arribà a la séquia de Mislata i, seguint-la, a una alqueria on demanà ajuda.  El de l’alqueria, espantat, anà al poble a donar avís.  El tornaren a detindre i el tancaren al mateix ajuntament, ferit i en males condicions.  Com que, en aquell moment, no hi havia a Quart de Poblet ningú dels representants més importants del Comité, li tocà signar l’odre de detenció a un dels regidors que pogueren trobar, Onofre.  Eixa mateixa nit tornaren a dur a Rafael a les Travesseres on, com estava tan mal i després de tirar-li a les cames, el tornaren a deixar per mort.  Va ser al sendemà al cementeri, quan, a l’hora de fer-li la foto per a l’informe del jutge, s’adonaren que encara estava viu i li dispararen el tir de gràcia.

Aquell mateix dia s’acostà la seua dona al cementeri, a temps d’evitar que el soterraren a la fossa comuna i, de pressa i corrents,  va comprar un ninxo per al seu marit.  El mateix lloc on temps després descansaren els restes de la muller i, finalment, de la seua filla.

No s’acaba ací la història.  Al final de guerra, un germà de Rafael que era tinent de la Guardia Civil, s’acostà a Quart de Poblet a investigar el que havia succeït i va trobar el document amb la signatura d’Onofre, el qual no havia tingut pràcticament cap altra intervenció al llarg de tota la guerra.  Eixa signatura el va valer que el denunciaren al tribunal militar i, després d’un juí sumaríssim, fóra afusellat a Paterna.