Arxiu d'etiquetes: franquisme

L`últim viatge del senyor alcalde

En Cosme Juan Ferrandis va ser un dels alcaldes més representatius del Quart de Poblet del franquisme. Exercí com alcalde en un llarg període als anys 50 i 60. Pertanyia al sector integriste, els més conservadors del grup carlista que, abans de guerra, s’agrupaven al quart020-2voltant del Cressol. Després de guerra mantingueren una forta competència pel poder amb el sector dels falangistes als que, numèricament, superaven.

Al tio Cosme, que d’eixa manera li deia tot el poble, el consideraven molts dels seus veïns una persona bròfega, grossera i illetrada que donava la cara a l’Ajuntament, mentres altres per darrere tallaven l’abadejo. La veritat és que deixà l’escola de ben xicotet per anar a treballar com llaurador als camps de la família i al Rajolar. El que ningú pogué mai negar-li era la seua honradesa, fins el punt que, quan es feu major, tingueren que donar-li un treball a l’Ajuntament de jardiner, el més paregut al treball de llaurador que havia fet tota la seua vida, per a que puguera cobrar jubilació i no passara necessitat, perquè no tenia per a mantindre’s.

El tio Cosme no tingué fills i quan enviduà de la seua dona Mercedes, a principi dels anys 60, anà a ocupar-se d’ell la seua germana Maria. Quan ella morí, es feren càrrec el seu nebot i les seues nebodes. En principi, això no suposava gran esforç, doncs ell vivia a la seua pròpia casa i s’arreglava prou bé a soles. Però a l’any 1975, el tio Cosme tenia quasi 80 anys, començà a perdre el sentit, caigué malalt i es feia molt complicat atendre-lo. Per això, decidiren dur-lo a un asil on pogueren cuidar d’ell i, per mig d’una recomanació, el portaren a un que hi havia a Requena.

No havien passat 4 dies quan el director de l’asil telefonà urgentment als nebots:
– Queria informales que su tio se encuentra muy grave y no creemos que sobreviva más allà de 24 horas.

A tota pressa, una de les nebodes, amb un altre germà, pujaren cap a Requena, de nit en el cotxe. Quan arribaren, els va rebre el director amb la noticia de que el tio Cosme acabava de morir. Així les coses, el problema era el trasllat del cadàver des de Requena a Quart de Poblet, un maldecap de papers… i de diners. El senyor director els va fer la següent proposta:

-Como todavia no hemos firmado la defunción, ¿Qué les parece si cogen el cadaver de su tio y lo bajan a Quart de Poblet en su coche? Seria todo mucho más rápido y se ahorrarian el traslado de la funeraria…quart027B-3-4-1960

Així ho feren. De nit baixaren al tio Cosme des de Requena a Quart de Poblet. Anava al seient de darrere, la seua neboda al costat aguantant-lo, perquè en aquells temps els cotxes no tenien cinturó i el Citroen s’inclinava a cada una de les infinites corbes de l’antiga carretera de Madrid pel Portillo de Bunyol. El duien tapat amb mantes i amb borses d’aigua calenta per evitar que es gelara i es quedara tot rígid en aquella postura. Anaven prou atemorits per si els parava la Guardia Civil i els preguntava que feien amb un cadàver al cotxe per la carretera de bona nit. Per si de cas, havien assajat una història on baixaven al tio, molt malalt, a l’hospital de València i que no s’havien adonat que ja havia mort. No els feu falta, perquè feren tot el viatge d’una tirada. Al arribar a Quart de Poblet, el deixaren al seu llit i cridaren a D, José. el metge del poble. Li explicaren tota la situació i signà el certificat de defunció com si haguera mort a sa casa.

L’últim viatge que feu el tio Cosme, el senyor alcalde de Quart de Poblet, el feu ja difunt, de nit, baixant de les altures de Requena i en companyia dels seus nebots. Quan isqueren de l’asil, i durant tot el viatge, els nebots començaren, espontàniament, a resar un respons i un rosari pel descans de l’ànima son tio que, al cap i a la fi, es trobava de cos present.