Arxiu d'etiquetes: monestir

Cròniques de Quart de Poblet, retalls d’història 3. Els colons cristians

 

Al febrer de 1331, l’abat de Poblet,  Ponç de Copons, ja tenia autoritzada i en marxa l’expulsió de l’aljama, la població musulmana de Quart de Poblet.3.- Cronica. Els colons a Quart

Pareix molt probable que, ja en aquell temps, hi haguera una comunitat cristiana al poble. Amb tota seguretat, hi havia cristians que posseïen i comerciaven amb terres de l’horta i del secà de Quart.  A banda dels rebuts d’establiment que hi han registrats i que demostren la possessió de terres en mans de cristians, tenim la sentencia contra la musulmana Axus de 1310, on es citen com a testimonis a  Bernat d’Arenós i Blasco Peris, “stants” en Quart. O el privilegi de venda del senyor de Manises de 1321 on s’anomena una “domibus rectoria ecclessie”, i a una posseïdora de terra de nom Isabel.  Tot i que pareix probable la presencia de veïns cristians al poble, el més segur és que serien un grup de nouvinguts molt reduït i que l’expulsió dels musulmans suposava pràcticament el despoblament de la vila.

El projecte de l’abat es centrava en la substitució completa de la població per a la conformació d’una nova comunitat que, segons els usos, hauria de anomenar-se la Universitat de Quart.  No sembla que el resultat fóra un procés d’expulsió i nou assentaments de cristians tant ràpid i automàtic com podríem pensar.  De fet, entre l’expulsió dels antics pobladors i l’admissió de nous colons passen vora tres anys.  A més a més, els pobladors musulmans iniciaran una sèrie de pleits davant del poder real per tal de recuperar les seues possessions  o rebre, almenys, una indemnització adequada. De fet, al 1346, 15 anys després de l’expulsió, el rei Pere el Cerimoniós concedirà que els habitants expulsats puguen recuperar les possessions que, en eixe moment, no estiguerenn ocupades pels nous colons cristians.

L’abat, per garantir la repoblació, estableix per escrit un marc de condicions per als nous vassalls que han de conrear les seues terres.  Es tracta d’un acord comunitari, la Carta Pobla, on, s’arrepleguen drets i obligacions de la senyoria i dels nous colons de la Universitat de Quart.  Així, quasi tres anys després del decret d’expulsió, el majoral Arnau Bonmatí, en nom de l’abat Pons de Copons sanciona la Carta Pobla, on es registren a cinquanta-quatre famílies de nous pobladors,  procedents en la seua majoria de Catalunya (40) i Aragó.  A la Carta Pobla s’arreplega:

—Les donacions que es faran a cada família assentada: Una jovada (29.900 m2) de terra al regadiu i una altra de secà, i  una casa.

—Els drets comunitaris de la Universitat de Quart: Ús gratuït recursos naturals i de les eres, pati de fossar (cementeri), pati d’església, casa d’autoritats i presó.

—Obligacions dels pobladors: Jurar fidelitat a l’Abat, obligació de residir al poble, prohibició de vendre terres o cases a forasters i servici de tropes de l’Abat, sempre que siga dins el Regne València.

—Pagaments a la senyoria (els pagaments anuals es fan l’1 de novembre, per la festa de Tots Sants): Una entrada de 1500 sous en tres anualitats per jovada de regadiu i anualitats de 12 masmudines (una masmudina són 7 sous), 2 sous anuals per jovada en el secà, 1 masmudina anual per casa i el moratabí (impost directe a la hisenda real).

—Els monopolis exclusius del senyor: les vinyes al voltant del castell, l’escrivania (triar a l’escrivà i rebre taxes per redacció documents), banys, carnisseries, almàsseres, molins i forns on els veïns han de pagar 1 de 20 del gra per moldre i del pa per coure.

—El sistema de govern de la Universitat de Quart, semblant al costum del regne i ciutat de València: Un consell, el justícia que representa a l’abat i està triat de una terna proposada pels consellers, dos jurats, un mostassaf i altres càrrecs menors (l’algutzir, messeguer, pare d’orfes…)

Els inicis de la comunitat cristiana no foren fàcils, anys de males collites, els brots de pesta i la guerra de la Unió en 1348 duran com a conseqüència la quasi total despoblació de la vila.  En 1349 les autoritats de la Universitat de Quart demanen a la senyoria la rebaixa al 50% dels pagament anuals sobre terres i cases, al canvi, ells s’encarregaran de buscar nous pobladors.  L’abat accedirà a la rebaixa, en un principi com a mesura provisional, que es convertirà en definitiva

El nom dels carrers de Quart de Poblet 1. Carrer Abat Ponç de Copons.


1.-foto carrer Ponç de Copons
Comencem esta nova sèrie sobre el noms dels carrers del nostre poble, amb un dels carrers més humils i amagats de Quart de Poblet i, a la vegada, dels més antics i, més interessants urbanísticament. A més a més, l’elecció, a l’any 1979, del seu nom suposa tot un encert, per que l’Abat Ponç de Copons, antic abat del Monestir de Poblet, és un dels personatges que més ha influït en la transformació del nostre poble al temps de la Reconquesta quan, segurament, este carrer ja existia.
No és clar el lloc i la data del naixement de Ponç de Copons, al final del s. XIII, al si d’una de les famílies de la noblesa catalana. És molt probable que fóra germà d’Elisenda de Copons, abadessa pel mateix temps del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges ja que, en molts aspectes, l’acció com abats dels dos personatges està molt interrelacionada.
Ponç de Copons va ser escollit per a l’abadiat de Poblet el 20 de maig de 1316, quan ja era abat del Monestir de Benifassà, en un moment de gran prosperitat assentada sobre la consolidació de les conquestes de la Corona a València i les illes mediterrànies. Les seues estretes relacions amb la Corona van fer que aconseguira de Pere el Cerimoniós l’autorització per la construcció del Panteó Reial de la Corona d’Aragó o que, en coordinació amb el rei, el papa Climent VI concedira a l’abat de Poblet i als seus successors el privilegi d’usar mitra, anell i les restants insígnies pontificals que apareixien als escuts de Poblet en Quart.
Al nostre poble, Ponç de Copons, com a senyor feudal, dugué a fi l’adquisició de terrenys i cases destinades a la possessió directa de la Senyoria. Però el seu projecte més transcendent va ser la substitució de la població musulmana original del poble per nous colons cristians provinents de terres del nord. Esta acció va a dur-se avant en tres fases: Primerament va aconseguir del rei Alfons IV permís per a decretar l’expulsió del terme de tots els veïns de religió musulmana, pobladors originals, amb la consegüent pèrdua de terres i cases. Posteriorment va a dur la cerca de nous pobladors a les terres d’Aragó i Catalunya. Finalment, con a senyor feudal, va atorgar una Carta Pobla (document de drets i obligacions dels habitants) per als nous pobladors. Este procés tan radical, dut a terme en un context de sequera, disturbis socials i epidèmies com la Pesta Negra, portà en molts moments a una situació de risc de despoblació, fins al punt que, després de mort Ponç de Copons, el seu successor va tindre que arribar a un acord amb els veïns del poble per millorar les seus condicions d’establiment i evitar el complet despoblament de Quart.
cimborrio pobletLa Pesta Negra de 1348, que va acabar amb un terç de la població europea, arribà també al Monestir de Poblet amb el seu efecte mortal: l’epidèmia acabà amb la vida de quasi la mitat de la comunitat. Entre les víctimes, el mateix abat Ponç de Copons, que va morir el 29 de juliol de 1348, deixant inacabat el seu gran projecte: la construcció del cimbori gòtic que dóna la seua silueta característica al Monestir, i que va ser finalitzat, d’una forma molt més senzilla que al projecte original, a finals del s. XVII.