Estem a la ciutat de València, al 7 d’abril de 1261, fa més de 750 anys. El rei Jaume, el Conqueridor, ha convocat a reunió als principals senyors feudals del regne i als representants de les “viles reals”, ciutats que depenen directament del monarca. D’eixes viles reals destaca la pròpia València que, 23 anys després de la conquesta, ja compta amb un conjunt de lleis pròpies, “el Costum,” reconegudes des de 1239, i que comencen a estendre’s per altres viles reals. La intenció del rei Jaume, que té 48 anys, és obtenir dels convocats un servici (un pagament ) de 48.000 sous que permeta recuperar l’estreta hisenda real.
Davant de les pretensions del rei, els representants de les ciutats demanen, en contraprestació, l’extensió de la legislació de la ciutat de València (el Costum) a tot el territori conquerit. El que volen, en definitiva, és el reconeixement d’un caràcter particular per a les terres conquerides, amb un cos organitzatiu i legislatiu propi, la configuració d’un nou regne, el Regne de València.
A esta demanda s’oposa un grup de senyors feudals, cavallers de la conquesta, vinguts majoritàriament d’Aragó i que consideren les noves terres una extensió dels seus senyorius aragonesos. Per a ells, la generalització del nous furs a tot el regne suposa el desplaçament del fur aragonès, molt més favorable al poder del senyors de les terres en la seua relació amb els vassalls.
La disposició del rei Jaume per a jurar els nous furs davant dels representants de regne i poder cobrar el servici que demana, obri el conflicte. En una demostració de força, els senyors feudals de procedència aragonesa encapçalats per Pero Ferrandez d’Azagra, senyor d’Altura, Chelva, Càrcer i Jàtova; Ximén d’Urrea, senyor de l’Alcalatén; i Artal de Luna, seynor de Paterna i Manises, amb tots el seus seguicis, abandonen la reunió i ixen de la ciutat per a concentrar-se al castell de Quart. És el “Plant de Quart”.
Al repartiment, la vila i el castell de Quart havien sigut entregats al manteniment de l’Hospital de Sant Vicent de la Roqueta de València i estava, en aquell moment, regit pels frares del convent de Sant Victorià. Fins a 1286 no passaria a ser propietat del Monestir de Poblet. Sabem que a banda de la bona comunicació que donava el pont sobre el riu, el Castell de Quart era considerat aleshores, una de les millors fortificacions de la zona
El rei, davant la possibilitat de perdre el pagament per la finalització abrupta de la reunió a causa del plantó dels aragonesos, passà decididament a l’acció. Manà fer una recopilació del nous furs en llengua romanç, en valencià, i els jurà davant els representats que restaven a la ciutat. Als pocs dies, signà un privilegi on s’obligava per sempre als futurs reis, en el temps d’un mes des de la coronació, d’anar a València i jurar els nous furs davant les seues corts.
Amb esta actuació, el rei obté els 48.000 sous que reuneixen i entreguen els llocs i viles de l’Horta de València que pertanyien a clergues i nobles, la ciutat de València i d’altres viles reals que es trobaven presents.
El boicot a les Corts que suposà el Plant de Quart fou un pas més en l’escalada de desacords entre la monarquia i els senyors aragonesos respecte a l’estatus de les noves terres conquerides, procés que s’estendrà per més de 50 anys.
El 1271, Jaume I va tornar a confirmar els furs i va obligar-se, per al futur, a no modificar-los sense el consentiment de les Corts, deixant clara la seva voluntat de consolidació d’un nou règim fonamentat en el pactisme, l’acord entre el rei i les elits del regne representades a les Corts. Finalment, al 1329, Borriana i Vila-real abandonen la legislació aragonesa i accepten els furs de València, incorporant-se a les Corts Valencianes.
***
El document que narra el Plant de Quart es troba dins d’un llarg memorial elaborat a les corts de Saragossa de 1283:
“ (…) Item, quando terra de Valencia se ganó usaron de un grant tiempo de fuero de Aragón, de si el senyor rei don Jayme quiso fer por su auctoridad fuero nuevo, y no le’l quisieron consentir los ricos omms que y erant, es a saber, don Pero Ferrandez d’Açagra, señor d’Albarrazin, e don Ximén d’Urrea, padre de don Ximen d’Urrea, e don Artal, padre de don Artal de Luna, e tota la otra cavalleria que y era, e grand companya de otros ommen buenos, e salieronse de la villa e fueronse pora Quart, no queriendo consentir en aquel fuero, porque la conquista era d’Aragón e debía seer poblada a fuero d’Aragón (…)”
