Iniciem esta sèrie de rutes per camins de l’antic secà i horta de Quart de Poblet amb una curta excursió que, ja des d’ací, us recomane que no la deixeu per a llarg. Estem en temps de transformació, els camins s’esborren i que es perden, ja per sempre, paisatges i Comencem la nostra ruta des de “la despedida del dol” (1), on es creuen els carrers Baró de Carcer i Numància. Era on, fins fa poc, amics i coneguts donaven el condol als familiars als soterrars i deixaven que la comitiva s’enfilara pell carrer de Numància cap Al cantó entre els dos carrers, baix una planxa d’alumini a terra, es troba la comporta de la séquia del Braç del Molí que dóna pas al Roll de les Eres, pel carrer de Numància. El tornarem a trobar, altra vegada, al nostre passeig.
Nosaltres anirem al final del carrer Baró de Carcer, per la dreta, per entrar a Les Eres, un dels nuclis urbans més antics, probablement d’època musulmana, del nostre poble: és l’espai format pel carrer de la Vega, la plaça Sant Isidre i el carrer Murillo. El carrer de la Vega és el principi de l’antiga senda de Silla, recordeu esta referència que ens serà d’utilitat més avant. Anem passejant per la plaça Sant Isidre i el carrer Murillo fins arribar, a ma dreta, al carrer Jaume I. Trobareu velles vivendes d’una planta, algunes de més de 200 anys. Al carrer Murillo, la casa nº 2 és de 1900, la nº 4 de 1800… Moltes amaguen patis interiors que eren antics horts domèstics regats per una xarxa de séquies de la que encara es conserven molts vestigis..
Ja al carrer Rei Jaume I, l’edifici de tres altures de la dreta, que dóna als quatre carres, és conegut com La Finca Roja (2) i es tracta del primer edifici de vivendes que es va edificar a Quart de Poblet, a mitjans dels anys 50. Per la vora d’este emblemàtic edifici arribem al carrer Pio XII, “el més recte del poble” i que amaga al seu centre el traç de l’antic aqüeducte d’aigües potables que subministrava aigua a la capital.
Caminem pel carrer Pio XII, direcció a València, fins arribar a la bifurcació final. Des d’eixe mateix punt, a la dreta pel carrer Onofre Molins, s’inicia l’antiga Senda de Xirivella, de la que parlarem més avant. Des d’ací, fins Xirivella, tot era horta, en una vista només interrompuda per algun edifici singular com, per exemple, el Molí.
Al nostre recorregut, anem a continuar per intentar arribar a les runes d’este molí, enclavat al caixer de la séquia Faitanar. Hem de fer un poc marxa enrere al carrer José Palacios, entrar pel pàrking i anar pel camí que marca l’antiga via del tren, fins arribar a l’altura del carrer Santa Cecília. Allí, internant-se per l’horta, es troba la séquia de Faitanar, una de les séquies mares de la Vega de València. És prou fàcil descobrir el seu recorregut pel rastre de canyes i vegetació que va deixant al seu pas. Si caminem per la senda que hi ha a la vora dreta de la séquia arribarem a un munt de pedres que marca les runes del Molí d’Animeta (3). Fins fa ben poc encara es podia vore dempeus algun tros dels seus murs.
Les runes del molí ens han de fer reflexionar sobre l’efecte paradoxal d’algunes polítiques de protecció patrimonial: L’edifici accelerà el seu enfonsament en quan augmentaren els rumors que podia ser el centre d’una zona de protecció patrimonial. Si avancem un poc més pel camí, trobarem el punt on es creuen les séquies de Faitanar i del Rollet, en un creuament típic de les séquies valencianes: La séquia més xicoteta, en este cas la del Rollet, creua per dalt a la més cabalosa i juntes giren 90º per a internar-se cap al polígon industrial.
Alcem la vista cap a l’estació de metro de Faitanar, i podrem vore, a mitja distància, la mata de vegetació, i canyes que ens descobreix el pas d’una altra séquia, en este cas la Séquia de Mislata (4). Val la pena acostar-se camp a través, el més recte possible, fins topar amb el camí vora la séquia. Anant per ell trobareu l’obra de rajola d’una altra séquia que s’acosta, fins desaiguar en ella. Es tracta del Roll de les Eres, que tenia el seu inici al carrer Numància, baix de la trapa d’alumini.
Si trobem la Séquia de Mislata amb aigua neta, podem gaudir-la amb tot el seu esplendor: caixer de terra, canyars, figueres i matolls. Passegem uns metres vora la séquia i ara us propose anar, altra vegada, horta a traves, per arribar al final del tram asfaltat de l’Avinguda del Mediterrani, la carretera “darrere de la Coca-Cola”. Des de allí anem a fer un passeig per l’asfalt contemplant la perspectiva de tota la zona. Front al primer grup de fàbriques trobarem l’arribada de la Senda de La Foia (5).
Just abans d’arribar a l’altura l’entrada de Coca-Cola, podem trobar una altre camí que arriba des de la zona: és la Senda de Xirivella (6) que arranca al casc urbà al carrer Onofre Molins que hem vist abans. El camí continua travessant fins la rotonda d’entrada de Xirivella. Ja prop a la rotonda podreu vore els camps vora el cementeri que encara es reguen amb aigua del Braç del Rollet (7) que, si és dilluns o dimecres, durà aigua de rec al seu camí fins a la Séquia de Faitanar. Abans de tornar al punt d’eixida us propose fer una xicoteta volta cap al Cementeri Parroquial per vore l’entrada d’aigua a eixos camps, al cantó del mur del cementeri.
Finalitzarem el passeig anant cap el nucli urbà pel carrer que ara es diu del Roll de les Eres, i que es conegut com camí del Cementeri. Mentres tornem, aprofitar per a reflexionar com, en poc temps, el paisatge que hem recorregut, uns del espais d’horta més productius, més valuosos i més antics de la nostra història, haurà desaparegut per la pressió urbanística, irremediablement i amb tota seguritat, per sempre més.
