El Pla de Quart, el nostre secà, ha sigut, ara i sempre, el gran desconegut, encara que suposa més dels dos terços del seu terme. Este passeig és una visita als dos grans masos de la història del secà de Quart de Poblet: El Mas de Pai i el Mas de Capellans.
Com que no podem iniciar la nostra ruta des del casc urbà del poble, propose dos modalitats alternatives:
A) Ruta en bicicleta. Des del poble fins arribar al C/ Colada d’Aragó (a l’altura de la fàbrica de cerveses Heineken, a l’altra banda de la carretera). Es pot arribar des de la via de servici al costat de Bonaire. Allí, anem cap a l’interior per esta antiga ruta de transhumància, la Vereda d’Aragó. Un pont ens ajuda a creuar les vies i arribar a la placeta que forma l’entrada de la fàbrica Natra. A la dreta, agafem un camí que, per darrere de la fàbrica de fems, travessa el barranc i passa vora la depuradora d’aigües.
Este camí de direcció est-oest, és el Camí del Mas de Pai (1). Per ací, 1400 metres després, coincidirem amb la ruta de la segona modalitat.
B) Ruta en cotxe i a peu. En cotxe des del poble fins al C/ Poligono Diseminados (el primer carrer, anant per l’A-3, després de passar el pont de la via del tren Valencia-Utiel, a l’esquerra). Cal anar fins al bypass per fer el canvi de sentit i entrar per la via de servei. Deixem el cotxe i caminem pel camí que va cap al sud. És el Camí del Mas del Jutge i es reconeix perquè, al seu primer tram, ens acompanya a la dreta el Barranc de Poio. Quan el camí travessa el barranc podrem vore la unió del Barranc de Poio i del Barranc de Gallego (2). A 500 metres, es trobem l’encreuament amb el Camí del Mas de Pai (3). Des d’ací la ruta és comuna a les dos modalitats.
Anem pel Camí del Mas de Pai, cap a l’oest. Es divisa, a 300 metres, les construccions del Mas de Pai, l’antic Mas de la Senyoria de Poblet, el nostre primer destí. Abans d’arribar, trobem a la dreta el Motor de Sant Francesc. A la seua façana oest està un bell mosaic que representa al Sant. Arribem al Mas de Pai (4), l’edifici que ocupa la posició central, amb una porta d’arc que té al damunt una pedra que és, en realitat, els restes de l’escut d’armes de l’abat de Poblet, com corresponia a una casa de propietat senyorial. El mas es troba tancat i deshabitat. A l’aparcament hi ha una gran pedra molar, pertanyent a l’almàssera del mas. Al costat del mas es troben les instal·lacions del Motor Verge de la Salut, que inclou una gran bassa de reg.
Tornem pel nostre camí fins arribar a un altre, el Camí del Pla (5), que va des d’Aldaia a Xiva. A l’encreuament ja divisem el nostre segon destí: El Mas de Capellans (6). La millor forma d’arribar és sobrepassar-lo pel camí i entrar per la façana oest. El mas, encara que no hi ha gent vivint de forma permanent, és fàcil trobar-lo obert, amb treballadors cuidant-se dels camps. Històricament ha sigut coneguda l’hospitalitat del habitants del mas i podem demanar permís per a, sense molestar, donar una ullada a les instal·lacions. Recomane la porta de la bodega, la façana principal o la bassa de rec, amb detalls molt interessants per a descobrir.
Eixim del Mas de Capellans i continuem pel Camí del Pla, cap l’oest. De seguida trobem una bifurcació i agafem el camí que s’eleva a la dreta, el Camí del Mal Pas. Als 100 metres trobem un altre camí que s’obre cap al nord. Entrem al Camí del Mas de l’Oliveral (7). Des d’ací fins al Barranc de Poio són 900 metres. A mitat del trajecte creuem el barranc de Gallego (8). Després de passar el Barranc de Poio (9), hem d’anar cap a l’est, per darrere del polígon, fins arribar on deixarem el cotxe o continuar en bicicleta pels camps dels secà, fins al poble.
