Des de ben antic, el terme municipal del nostre poble ha estat marcat per unes característiques que han fet d’ell un element particular de la nostra identitat. Entre elles, que part del terme està situat a l’altra banda del riu, botant-se el que hauria de considerar-se una frontera natural. Tal vegada, esta “anomalia” tinga a vore amb el paper històric del vell pont sobre el riu.
Iniciem la nostra ruta des de la Plaça del País Valencià, a la porta de l’ajuntament, anant pel Carrer Major, Virgen del Pilar, i després seguint pel carrer l’Alcota. Estem xafant l’antic Camí de Manises (1). Per baix els nostres peus fluix l’aigua de la séquia del Roll del Gràcia (2), que és la primera que pren aigua de la Séquia de Quart, abans inclús del Partidor de Sant Onofre. Regava, pràcticament, des de l’avinguda de Sant Onofre fins a les terres baix el Castell.
Quan agafem, a l’altura del carrer Crescencio Rodilla, el camí de la dreta que va cap el riu, estem entrant al Camí de Paterna (3) que és, en realitat, un tram d’un camí més llarg entre Sagunt i Torrent.
Així arribem damunt del Pont (4). L’origen romà del pont és incert, però és segur que existia en època musulmana com l’últim pont abans d’entrar a la ciutat de Valencia. Com correspon al pont d’un Riu (5) afectat de fortes riuades, el pont ha segut derruït moltes vegades per la força de les aigües i tornat a refer de nou. Tota la nostra història com a poble es troba lligada al riu i en especial, amb l’aigua que ha sostingut la seua economia agrícola fins al desenvolupament industrial.
El primer camí perpendicular a la nostra ruta, que s’endevina entre les noves construccions viàries modernes, és La Senda de Benimàmet (6) coneguda com Assagador, pas del bestiar que venia per la vora esquerra del riu. Este camí anava entre les séquies de Tormos i Favara, i s’internava cap al nord, cap a Benimàmet. Ara, l’autovia V-30 i el corredor comarcal, han fet desaparèixer quasi completament esta senda.
Ara passem per baix de L’Autovia V-30 (7). Hem de considerar que, quan 1966 es presentà el Pla General de Valencia, despres de la commoció de la gran riuada de 1957, es tractava no només de solucionar el problema de les inundacions periòdiques del riu, sinó, de pas, projectar una gran línia de comunicacions terrestres, tant per dins de la capital com per la seua banda oest. El resultat és una trinxera de 4 metres d’altura que suporta una via d’alta densitat de transit.
Anant pel Camí de Manises, a l’esquerra, trobem La Partida de La Fila (8), regada pel Braç de La Fila, un ramal del Braç de Paterna, aigües de la Séquia de Montcada. Són 33 hectàrees de terreny, poc més de 380 fanecades. A la banda dreta es troba La Partida del Salteri (9), que són poc més de 14 hectàrees i mitja, unes 176 fanecades de terreny de cultiu de gran fertilitat. Es regada pels braços del Salteri, de Paterna i de La Fila. El Camí del Salteri travessa de oest a est la banda nord de la partida, fins l’antiga rambla de Tormos. El principal problema que podem trobar és que, com estos camins són per accedir directament als camps, la majoria es troben cercats de tanques amb les portes tancades.
El nostre camí finalitza al límit del terme de Quart de Poblet, on el camí creua el Braç de Paterna (10), séquia que pren l’aigua de la Séquia de Montcada, i rega els camps més al nord del terme municipal, a l’altra banda del Riu.
Al retornar cap al poble, després de tornar a creuar el túnel baix la V-30 i la carretera, podem anar cap a la dreta pel camí que ha obert el Parc Fluvial. Són terrenys de La Rambla (11), que amb este nom coneixen els llauradors esta l’estreta franja, entre les séquies de Tormos i Mestalla i el riu.
