VI Passejant per rutes amigues. El secà nord.

Iniciem la nostra excursió al nord de la partida de la Venta de l’Amparo (1), vora la tanca de la Base de l’ONU que ens separa de l’antiga partida del Carreró de les Piteres (2). Hores d’ara, esta partida es troba dins del recinte. Es pot observar la disposició d’esta partida com a receptora d’aigües i capçalera del Barranc de La Saleta. Iniciem l’excursió pel Camí de la Galerota. El camí deixa a l’esquerra la extensa Partida de la Canyada (9), que tornarem a trobar més avant. El camí es dirigeix recte cap al nord, a la Pinadeta de Manises i la seua Mallà, però nosaltres agafarem la primera desviació cap a l’oest, pujant per l’anomenat Camí del Mas de Nadal (4), en referència a està construcció que es troba al terme de Manises. Este camí és una travessera que permet l’accés des del nord de l Pla de Quart fins a les terres d’Aldaia, Alaquas i Torrent.

 

Este camí separa a la nostra dreta la Partida de Camusero(3) i a l’esquerra la Partida de la Galerota (5). Els noms de les dos partides són de difícil interpretació. Es trobem a les cotes de major altura del terme, també anomenat “la Muntanyeta de Quart” des d’ací el terreny va baixant cap al sud, conformant el Pla de Quart. Hem d’observar la composició del terreny, simplement pel color de la terra i la proliferació de pedra podem deduir que no es trobem als habituals terrenys de l’horta o el secà sud. Es tracta, majoritàriament d’una zona de ”crosta calcària del Plistocè Inferior, constituïda per nivells blancs i rosats.” (QdP Història, Art i Geografia). Ací es pot observar el fenomen de la progressiva substitució de cultius, des del taronger fins als nous productes, en especial el caqui persimó.

El nostre destí, cap al nord-oest, és arribar al Camí de Xest (6), que reconeixerem de seguida per la seua amplitud i per ser una ruta quasi rectilínia direcció est-oest. Este camí, que abans partia des de prop de l’Ermita i que té el seu destí al poble de la Foia de Bunyol, marca la separació de termes entre Quart de Poblet i Manises. Anirem cap a ponent fins a arribar a trobar una desviació a l’esquerra vora una gran construcció que era, fins fa poc, una de les millors granges de vaques del país, ara traslladada a Requena.

Baixem pel camí, vora el mur de la granja, i estem caminant per la Travessera de Romeu (7) , una de les rutes de bestiar que portaven els ramats procedents de Conca per Riba-roja fins a les terres de l’Albufera i la Ribera. Deixem a l’esquerra la Partida de Romeu. A esta partida, ja al 1750 hi havia un Maset de Romeu, un nom familiar procedent, segurament, de Torrent,.

Arriba un moment en el camí que es trobem a una zona erma, mig barrancosa i , a la dreta del camí ix una senda no asfaltada per la que continuarem el nostre passeig. Estem entrant una altra vegada a la Partida de La Canyada (9). Als anys 40, el cultiu majoritari, com en tot el Pla, eren vinyes, garroferes i cereal de secà. Hores d’ara encara que es troba quasi sense urbanitzar, moltes de les seues parcel·les es troben sense cap tipus de conreu mantenint, d’una forma silvestre, les centenàries garroferes.

Baixant pel camí trobarem el mur d’una parcel·la en elevació: Es trobem darrere dels terrenys de la fàbrica de Cervesa, a la Partida de la Pinadeta (10) i caminant pel seu Camí de la Canyada que, com podeu vore, cobreix una zona amb relativa humitat que era aprofitada per a les pastures dels ramats Anem a continuar per l’esquerra la parcel·la vora el mur fins rodejar-lo completament per a arribar, entre les fabriques del polígon a la via de servici de l’A-3, a la via de servici vora el pàrking de la fàbrica de cerveses Heineken, que serà el nostre punt d’arribada. A l’altra banda de la carretera en tenim la Partida de la Patada del Cid (11), completament urbanitzada pels polígons industrials.