Tornar

Molí de Poblet o Real

IGPCV
46.102-9999-000006
Denominació
Molí de Poblet o Real
Municipi
QUART DE POBLET
Comarca
L'HORTA SUD
Província
València
Localització
C/ Majoral de Quart
Ubicació
Sobre el caixer del braç del Molí que deriva de la séquia de Quart en el carrer Majoral de Quart cantonada carrer Gerardo Padini
Ús primitiu
Residencial
Ús actual
Residencial
Data construcció
Abans s.XIII
Data transformacions
S.XIX - XX
Nou accés
Carrer Majoral de Quart cantonada carrer Gerardo Padini
Estat contexte
Acceptable
Tipologia
Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
Autor
R Lloría, S Selma, E Guinot / I. Aguilar
Data
31/10/03
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local

El molí del Real o de Poblet està situat actualment dins del nucli urbà de Quart, en l'illa que conformen els carrers Majoral de Quart i Gerardo Padini, amb entrada actualment pel número 10 d'este últim. Es tracta de l'únic molí que hi ha hagut al llarg de la història sobre la séquia de Quart i correspon amb el que durant segles va ser el molí senyorial de la població, sota domini del monestir de Poblet
L'edifici antic està situat sobre el caixer del Braç del Molí, que és la primera derivació important de la séquia de Quart i recorre per l'interior de la població quasi tot el nucli urbà. Després de passar pel molí, esta séquia pren el nom de séquia de l¿Alter i recorre el marge del riu Túria en direcció a Mislata. L'emplaçament triat per a ubicar el molí no resulta casual, ja que s'aprofita un cert desnivell del terreny per a provocar una caiguda considerable d'aigua per mitjà d'un salt, circumstància que permet la construcció d'un cup, que és un element peculiar en tota l'horta de la Vega de València
Este molí té un clar origen islàmic, encara que part de la construcció que hui encara pot contemplar-se és molt més tardana i no ha de sobrepassar els segles XVI-XVII. De fet, la part antiga del molí consisteix en una nau allargada, amb una sola altura i coberta de teula a una aigua cap a la façana principal, cap al nord. A la seua esquerra es va construir amb el temps una altra sala adossada de través, amb una fàbrica de maçoneria i lluïda amb posterioritat. Les reparacions i ampliacions posteriors van introduir també algunes parts amb fàbrica de rajola
La part hidràulica inclou l'arribada de la séquia en altura i una mota de terra repleta de canyars se situa en la part posterior del vell molí
Durant la segona meitat del segle XIX el molí va ser desamortitzat passant a mans privades. És el moment que comencen a fer-se canvis en l'arquitectura del molí i a ampliar les seues instal·lacions i dependències.
Com que no s' ha pogut accedir s l' interior, únicament el que es pot vore des de fora és una xemeneia de secció octogonal feta en rajola i que està decorada amb motlures que formen diferents anells.La construcció d'una xemeneia és reflex de l'intent per dotar de més energia a les noves màquines que s'instal·len
Però el canvi més significatiu va ser la construcció d'una residència per al moliner i la seua família, en el costat occidental del vell molí, delimitant la vorera de l'actual carrer Gerardo Padini. Una casa de planta rectangular, amb dues altures i una coberta a dues aigües cap a les façanes principals, orientades a l'oest i a l'est. La façana de la casa disposa d'una porta centrada i dos grans finestrals en la planta baixa, que es repeteixen en la superior però ara amb un balcó central. Este últim compta amb una reixa de ferro forjat que en els finestrals es limita només a l'ampit. Els vans inferiors tenen arcs escarser i sobre ells hi ha una motlura que recorre tota la façana remarcant les seues curvatures. En la planta superior la motlura és lineal i aparenta ser suportada per pilastres simulades que emmarquen els tres vans
El conjunt es completa amb un mur que contínua la façana de la vivenda per a emmarcar la porta de dues grans fulles que donava accés a un corredor d'entrada cap al molí, situat al fons, després de la vivenda. Esta porta compta, a més, amb un mosaic de taulellets amb la inscripció ¿MOLINO DE REAL¿, amb lletres blaves sobre fons blanc i amb les inicials ¿M¿ i ¿R¿ sobre un fons decorat amb motius daurats.
El remat de la façana el forma un ràfec de curta volada i un ampiot de mur de rajola amb un tram curbilini que remarca l' eix central de dita façana.
Actualmente tant la casa com el molí estàn abandonats i el seu estat de conservació és regular.

Aquesta fitxa fou realitzada l' 1 de gener de 2000 per Inmaculada Aguilera i actualitzada, ampliada i revisada l' any 2003 per R. Lloría, S. Selma i E. Guinot

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.