Tornar

Llengües del Franc-Moros

IGPCV
46.102-9999-000007
Denominació
Llengües del Franc-Moros
Municipi
QUART DE POBLET
Comarca
L'HORTA SUD
Província
València
Ubicació
En mig del caixer del braç dels Moros que deriva, a Quart, de la séquia de Mislata. Estan situades sobre el marge dret del riu Túria, just en front de l'assut de Rascanya i a la part de darrere de l'Hospital Militar, a uns 600 m del nucli urbà de Mislata
Data construcció
Abans s.XIII
Accés tradicional
Des de Quart, pel camí de l'Alqueria dels Tarongers
Nou accés
Camí dels Tarongers, que després de la construcció del llit nou naix després de l'Hospital Militar
Estat contexte
Bo
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Sistars
Autor
R Lloría, S Selma, E Guinot
Data
31/10/03
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Espai etnològico d'interés local

El partidor de les llengües del Franc o de Franc-Moros consisteix en un tallamar situat a l'interior de la séquia del Braç dels Moros, que dividix el cabal d'aigua de la mateixa en altres dos de nous: el braç del Franc, que deriva pel seu costat dret i realitza un gir de 90º per a orientar-se cap al sud i circular al costat de l'alqueria dels Tarongers i el seu camí d'accés mantenint la cota de nivell; l'altre és el propi braç dels Moros que sofreix un lleuger descens de cota però es manté per la mota dreta del riu Túria, vorejant-lo en direcció a l'est i regant els camps situats entre el riu i la població de Mislata, fins al seu extrem més oriental
El nom peculiar que rep este tipus de construcció hidràulica es deu al seu emplaçament dins del caixer de la séquia, seguint la direcció del corrent d'aigua. Després de la partició del cabal o làmina d'aigua es generen dues séquies noves amb els seus caixers respectius, que discorren durant una tirada inicial quasi paral·leles, només separades per un espigó central que té el seu origen en el tallamar de la llengua. En este cas, tan sols circulen juntes durant una desena de metres, abans de separar-se formant un angle recte. L'espigó central d'estes llengües continua sent llarg i estret, i està construït amb maçoneria i rajoles, tot això revocat amb morter
Este partidor o llengües del Franc-Moros conserva tant el tallamar central com els mollons laterals. El tallamar està construït íntegrament en un sol bloc de carreus de grans proporcions. Les seues dimensions són 92 cm de llarg per 125 cm d'alt i 45 cm d'ample. La part davantera del bloc de pedra acaba en aresta per a tallar la làmina d'aigua, mentre que la part posterior és recta i s'adossa a l'espigó central construït amb maçoneria i rajola
Per la seua banda, els mollons laterals estan construïts també en un sol bloc de pedra treballada cada un. Les dimensions del bloc de la dreta són 50 cm de llarg per 35 d'ample i el de l'esquerra són 46 cm de llarg per 40 cm d'ample. Estos dos estan travats als murs laterals de maçoneria lluïda i disposen d'una ranura vertical en la cara frontal per la qual permetre el lliscament d'un coster o taula de fusta que facilita l'auxili de cabals entre séquies. Un tauler, per cert, que es manté en el seu lloc gràcies a una cadena que el té lligat a un dels laterals
La importància d'este sistema de partició d'aigües és que resulta permanent, dividint-se l'aigua de forma proporcional segons té establit des de temps immemorials. A diferència d'altres partidors, este ha mantingut els materials originals amb què es va construir, els carreus de pedra, i també les proporcions que han de mantindre les dues boques d'aigua, que ací són idèntiques i mesuren 105 cm cada una
El paratge on es localitzen estes llengües és una relíquia del que va ser antigament l'horta de la vega de València. Es tracta d'una partida de terra encara cultivada del terme de Quart que va quedar separada de la resta del municipi per la construcció del nou llit del riu Túria. La séquia encara manté el seu caixer de terra original fins al partidor i realitza un recorregut sinuós vorejant el llit del riu. La pervivència d'este element original d'arquitectura hidràulica relacionada amb el repartiment de l'aigua en un entorn agrari verge, li conferix un major valor patrimonial del que ja té per ell mateix. La seua preservació i la de l'entorn sembla obligada si es vol entendre amb claredat el funcionament de l'horta valenciana

Procés

Les llengües són un magnífic exemple de partidor d'aigües que genera dos noves séquies. El seu peculiar nom es deu a la forma física d'este element hidràulic ja que es tracta d'un tallamar central, construït dins del caixer de la séquia amb obra sòlida d'argamassa i inclús de carreus. La seua finalitat és la de dividir el cabal unitari d'aigua en dos parts proporcionals, no necessàriament iguals segons la seua ubicació en l'interior del caixer, que corresponen a les noves séquies que d'allí naixen. La seua localització dins de la séquia, en la mateixa direcció de l'aigua corrent, genera després de la seua partició l'existència de dos nous caixers, que discorren quasi paral·lels en el seu tram inicial

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.